dijous, 17 de març de 2016

Article

Ja es hora de llevar-se,  obro els finestrons i entra la llum, un raig de sol il·lumina la catifa de l’habitació i es reflexa al mirall del tocador. Es bonic , quina pau!  A la plaça hi ha uns nens jugant, ja no me’n recordava que avui han començat les vacances .
 I ara he de començar la feina.
El meu cap m’ha fet un encàrrec, i ben difícil!  vol que li faci un article sobre la mentalitat dels que torturen animals, i al damunt em diu que sigui meticulós!! Com es pot ser meticulós parlant d’animals torturats? Es un tema massa inquietant. Em costa situar els pensaments. De fet preferiria parlar del que senten els animals torturats.
Si jo fos un animal i em torturessin, em preguntaria:
 Perquè em fan mal a mi que he estat fidel, que soc carinyós, incapaç de disfrutar fent mal?.  Que els passa als humans? Nosaltres els animals, no danyem si no es per defensar-nos, no volem res que no sigui estrictament necessari per viure, no cobegem el que els altres tenen i sobretot no ens ho passem bé fent mal.
 Mossegar a un nen per plaer? Tirar una cossa i ferir per plaer? No ho trobeu inversemblant? I en canvi els homes ho fan!!  
No se sap ben bé perquè. Un dia ho discutíem amb uns amics gossos i es veu que hi ha una teoria que diu que tenen un sentiment que se’n diu frustració i això els don mol malestar i s’esbafen fent mal. Son ben estranys! Nosaltres si estem nerviosos, miolem, o lladrem, o xiulem, fins i tot saltem i correm. Però no torturem:..............
Això es el que diria jo si fos un animal, però soc un home! I em sento incapaç de pensar com aquests homes que fan mal, son uns bèsties!! Però que dic? això es insultar les bèsties.
 Començo a estar deprimit , els pensaments em van i em venen i desapareixen i s’evaporen amb la mateixa volatilitat que ho fan els gasos , no sé ni com començar!

Li tindré que dir al meu cap, que, mira que als animals encara els entenc una mica però als homes................( Qui va dir allò de  “ quan mes conec als homes mes m’agraden els gossos” ?)  
Li ensenyaré el que he escrit i ell que ho arregli.  El meu cap ja ho fa , deixa que els demés embastem el tema i ell l’arregla, el millora, i ho fa molt bé. Es com si fos el nostre tutor de fet ho es, gràcies a ell hem aprés a redactar i a donar importància al que es important  i a girar els temes si cal. Com ara que havia de parlar de la psicologia dels homes i he acabat amb la dels animals.

  Torno a mirar per la finestra el sol ja es mes alt, hi ha mes nens jugant a la plaça, se senten les seves veus cridant i rient, les pilotes piquen al terra i el so es harmoniós. Em sento millor , els pensaments tristos van quedant enrere.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada