dimecres, 2 de desembre de 2015

A UN AMOR PERDUT.

Una vegada més i perdoneu si sóc pesat amb  les meves poesies.
 

Les parets són negres
els pensaments negatius
negres i foscos
en la meva ment.
 

Davallen les llàgrimes
galtes avall ardents
com la trista pena
que m’omple el cor.
 

Tu, tu i tu
el teu record perdut
oblidat en la terra
del meu petit país.
 

Miquel Pujol Mur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada