Durant
el període estival he llegit “El embrujo de Shanghai” de Joan Marsé. En altres ocasions havia llegit
obres seves, però d’això fa ja molt anys però retrobar-lo ha estat una bona experiència.
Juan Marsé Carbó (Barcelona, 8 de enero de 1933), és un novel·lista de
l’anomenada Generació dels 50, concretament de l’Escola de Barcelona, corrent
que involucra als seus amics Jaime Gil de Biedma, Carlos Barral, Juan García
Hortelano, Manuel Vázquez Montalbán, Juan Goytisolo, Terenci Moix y Eduardo
Mendoza. Nasqué a Barcelona amb el nom de Juan Faneca Roca, però rere la mort de sa mare en el part fou adoptat
per un matrimoni, de quins va adoptar els cognoms, passant a dir-se Juan Marsé Carbó.
La
seva obra ha rebut gran quantitat de guardons tant en novel·la, com en contes.
Moltes de les seves obres han estat fetes en pel·lícules per diferents
directors de gran renom.
He
gaudit al llegir-la i al mateix temps han aflorat a la meva memòria molts
records quasi adormits fa molts anys.
Barcelona,
el barri de Gràcia i el barri del Guinardó. Tot un entrellat de llocs on vaig
passar els primers anys de la meva infantesa.
Temps
de repressió franquista i dels maquis. Aquests travessaven la frontera per
passar consignes i en ocasions morien a trets de la policia o la Guàrdia Civil.
Poca cosa sortia en el diaris, potser una humil ressenya en la secció de
successos. Ignorant-se també si eren vius a no al ser fets presoners.
Temps
de una industria que treballava sense cap ordenança sanitària. Pobre
Blai en la seva lluita per la salut i
quin poc cas rebut pels seus veïns.
Tot
ha canviat almenys així ho creiem els habitants del països rics, (més o menys)
però en el tercer món continua la mateixa injustícia i inseguretat controlada
pel món financer.
Molts
records, cine Mundial inclòs. Altre temps, altre vida i un món on no era
necessari tant per viure. També com que
no coneixíem res més ignoraven les mancances del dia a dia.
Temps
d’estraperlo, d’imposició d’un idioma i de comprar penicil·lina sota mà i
com a favor especialíssim.
Miquel
Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada