M'AGRADA LA TARDOR

M’agrada la tardor. El dia és més curt i la nit més llarga. Les nits comencen a ser  fresquetes, però els dies encara són càlids. Fa un temps ideal pels que no suportem massa la calor.

El que més  m’encanta d’aquesta època de l’any és sortir a fora i veure com canvia la natura. Com tot el paisatge es va transformant. Com es van assecant les fulles dels arbres  i comencen a aparèixer tímidament els colors tardorencs.

 

Les fulles verdes del faig, el noguer, la freixera o la pollancre comencen a tornar-se grogues, després esdevindran ocres o marronoses i algunes es transformaran en vermelles. Després ja seques  cauran del arbre , primer algunes , després totes i encatifaran el terra amb aquella catifa acolorida i canviant.
 

Gairebé tots els arbres i matolls segueixen el mateix procediment, encara que no tots tenen el mateix ritme, a mig setembre comencen els noguers, pomers,  perers, bedolls, salzes  i cap a l’octubre si afegeixen els altres, plataners i roures són els darrers, així gairebé els tres mesos que dura la tardor tenim una tonalitats de colors i paisatges diversos.

El màxim esclat de color, es dona cap a finals d’octubre, aquest any anem una mica endarrerits, llavors tot una munió de colors vermellosos, ocres  i marronosos  es barregen amb el verd fosc dels arbres que no perden la fulla i es un espectacle impressionant.

 

Algunes persones aprofiten aquest deis per collir branques d’arbres  i arbusts diferents i colors variats , els deixen assecar en un lloc fosc i en fan uns ramells preciosos de colors vius i naturals en que després decoren la seva llar.
 

El novembre és el mes en que apareixen les fortes ventades, que acaben de fer saltar les últimes fulles dels arbres que encara aguantaven. Aixequen les acolorides catifes de fullam i les fan voleiar i dansar per l’aire, com en un ritual, al bell so del vent. Una dansa màgica on es barregen nostàlgia, colors i melangia.

28/10/2014/