diumenge, 30 de març del 2014

EL NÉT


 
La dona transportava un feix de llenya, una carga massa feixuga per les seves cansades espatlles, l’havia anat a buscar a un bosc proper on havien tallat i hi havien molts troncs pel terra; però vivia feliç en aquell entorn rural on havia nascut, s’havia casat i havien nascut els fills. Aquests ara vivien a  ciutat, quan va enviudar se la volien endur amb ells, però la dona es va resistir a deixar aquella casa que havien construït amb el marit i tants esforços hi havia esmerçat . Així que ara que passava dels vuitanta vivia sola en aquell lloc, encara que les forces li començaven a flaquejar.
Sovint pensava en els fills i en els néts, encara que de tant en tant pujaven a veure-la, enyorava els crits i les rialles infantils, però no podia abandonar la seva caseta, a més tenia molts bons veïns  i sabia que podia comptar amb ells, però cada vegada el pes de la soledat és feia m és feixuc.

En arribar a casa va tenir una sorpresa. Hi havia en Pol el nét gran, tenia  18 anys i estava fet tot un homenet, més sorpresa va quedar quan aquest li va dir que venia per quedar-se a viure amb ella. La dona es va esgarrifar, va pensar que havia renyit amb els pares i havia fugit de casa. En Pol la va tranquil·litzar dient-li que els pares sabien que era allà, i hi estaven d’acord. A ell li anaven grans els estudis . Havia fet un curs d’especialitat  agrària i ara allà per posar-lo a la pràctica. Volia viure sobre el terreny el que els hi havia ensenyat. Li agradava tot el que estava relacionat amb la terra, l’ecologia i l’agricultura i la volia ajudar a menar les terres de l’avi. A més també li faria companyia.

L’àvia encara no s’ho creu, quan les forces li començaven a defallir, ha arribat aquesta ancora  salvadora. Tenir el seu nét a prop li a tornat a donar ànims i dintre seu te l’esperança que el noi arreli en aquest lloc i torni a donar vida a aquelles terres hermes  que ella i el marit tant havien cultivat i eren tan esplendoroses.
 
28/03/2014
 

4 comentaris:

  1. Oh, quina història més maca! El nét és com ella i arriba amb els ànims renovats, aquestes terres i tots els records sembla que revifaran amb la seva arribada, i també l'àvia que tindrà una il·lusió afegida els seus últims anys. Bon diumenge, Anna!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Silvia. El nét és un bàlsam per l'àvia, com ve dius, arriba amb els ànims renovats i fa que torni la il·lusió a la dona i veu com els esforços que ha fet per preservar la casa i les terres, no seran estèrils
      Bona setmana!

      Elimina
  2. Preciosa la història Anna...Veure que el jovent estima la terra i li vol dedicar la seva vida, em fa sentir feliç. Penso en la satisfacció de l'àvia que se sentirà feliç al costat del net. Poc s'ho pensava que a les seves velleses tindria una companyia tan agradable. M'imagino l'àvia i el net fent-la petà, vora el foc a terra, els llargs vespres d'hivern.
    Petonets, de primavera regalada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro que t'hagi agrada M. Roser. Si que es maco veure com alguns joves tornes a la terra con a medi de vida i a més en aquest cas ser un suport per l'avia . Saps que imagino l'escena bucòlica que descrius de l'avia i el nét fent-la petar vora el foc a l'hivern.
      Petonets primaverals

      Elimina