Moltes vegades els humans ens deixen
per l’últim moment les coses que tenim més properes i aquest cop haig de
reconèixer que així ha estat. Ara per reparar la falta vull parlar un xic de
l’església de Santa Maria d’Avià. En moltes ocasions hem passat per davant seu i
ens hem parat per admirar-la detingudament. En ocasió de caminades que tan ens
agrada practicar també ens hem acostat al temple.
L’església s’alça en un indret planer, envoltat d’alzinars i conreus
proper al poble d’Avià. Es trobava dins els límits de l’antic comtat de Berga i
sota la jurisdicció eclesiàstica del bisbal d’Urgell, dependent del monestir
benedictí de Sant Llorenç prop Bagà.
La primera notícia documentada és l’a.
983 en l’acta de consagració de l’església de Sant Llorenç prop Bagà com una
donació. Altres dades parlen de la consagració del temple pel bisbe Nantigis d’Urgell,
el dia 12 de gener de l’a. 907. També se’ns diu que fou edificat pel comte
Guifré el Pelós repoblador de la zona, però va ser el seu fill el comte Miró
que el constituí en parròquia. El 1003 el comte Oliba Cabreta el cedí al
monestir de Santa Maria de Serrateix.
Martí de Riquer ha identificat un sirventès
de Guillem de Berguedà, “Ben fo ver” atacant al bisbe d’Urgell Arnau de
Preixens (1167-1194) com una referència indirecta a l’església de Santa Maria
per haver fortificat el Soler d’Avià, casa veína i situada al bell mig de les
possessions del trobador i vescomte.
El 1290 el bisbe d’Urgell Pere d’Urtx confirmà i donà al monestir de Sant Llorenç prop Bagà i el
seu abat que tenia la potestat d’anomenar el rector i el dret sobre els delmes,
les oblacions i altres.
Fou parròquia segons la visita l’a.
1312 del canonge d’Urgell Galceran Sacosta i estavara dotada de sis lliures
anuals.
Durant la Guerra Civil fou destruïda
i utilitzada com magatzem. L’a. 1973 la Diputació Provincial de Barcelona va
restaurar-la reobrint-la al culte. Actualment es celebren determinats actes i alguna
cerimònia.
L’edifici és una nau amb volta de
canó reforçada amb dos arcs torals, absis semicircular i porta amb dos arcs de
degradació coberts amb arcs de mig punt adovellats.
Els mur de tancament de la nau tan a
llevant com a ponen sobrepassen l’alçada de la teulada, més el darrer on encara
s’adreça un esbel campanar de dos ulls. La teulada de la nau és dos vessants i
coberta de teula així com l’absis.
La llum entra en l’interior
mitjançant quatre finestres de doble esqueixada, una a l’absis, l’altre al mur
de ponent i les altres dues en el mur de migjorn.
En el seu interior hi ha una
reproducció del frontal de fusta, pintat, de mitjans del s. XII o principis del
XIII. L’autoria se l’hi atribueix al Mestre d’Avià i es conservat al MNAC.
Dividit en cinc compartiments, el
central i major dedicat a Maria sedent amb l’Infant a la falda. Els altres
representen l’Anunciació i Visitació de Maria a Isabel, la Nativitat, l’Epifania
i la Presentació de l’Infant al temple.
A la part exterior i a la intempèrie
hi ha una pila beneitera del s. XII.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur.
Fotografia: Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada