dimecres, 25 de gener del 2012

ESPURNES DE DIETARI, 9

Dia 10 de gener de 2012

Avui volia començar a escriure aquest relat sobre la crisi. Aquesta famosa i polèmica crisi que ja fa massa temps que ens dóna turment! Però és clar, no sé què hi podria posar de nou... Em sembla que aquest ja seria el tercer que he fet sobre el mateix tema.

En el primer, comparava els temps actuals amb els que es van viure  després de la Guerra Civil. Tot allò no deixava de ser una forta crisi, encara que llavors se’n deia misèria!

Més endavant n’escrivia un altre que, tot i que també esmentava aquells temps, a més recalcava  la manera com ens hem anat creat unes necessitats que, en molts casos, no caldrien i com en alguns països, per exemple a Xina, hi ha gent que encara viuen amb precarietats.

I no parlem de tercer món... perquè si ens hi comparem, podem ben creure que encara som una mica afortunats. Així que sapiguem viure amb alegria i conformem-nos  del que tenim que encara diuen que vindran temps pitjors!

Uf...! On dec tenir el cap avui? Semblo la meva iaia! No sé què m’està passant ara mateix... Això no ajudarà a ningú a sortir de la crisi! Tot allò que deia la gent d’abans, que havíem de ser  previsors com les formigues... ara ja no mola! A més, si tampoc no hi ha feina! Estalviar seria com un miracle, i els miracles, sembla ser que també han passat a la història!

No entenc com em pot fallar la inspiració, si el tema ja no pot ser de més actualitat! No es parla de res més... crisi i més crisi! Quina és la solució? Qui l’ha de arreglar? El Rajoy? Ho dubto... més aviat ens haurem d’apanyar com puguem!

Siguem realistes! El que hem de fer és imitar aquestes persones tan intel·ligents que han fet grans fortunes sense trencar-se cap os de l’esquena, cadascú amb el seu propi estil. Per exemple, recordem  la famosa operació Malaya a Marbella: Julián Muñoz i la seva camarilla; també al Mario Conde i Javier de la Rosa... Aquests ho han sabut fer tot de perles, per tal de no arribar en aquest extrem! Encara que hagin passat una temporada a la garjola, no té cap importància... després, quan han sortit, els han empaitat per tot arreu oferint-los-hi l’oro i el moro, tot plegat només pel fet d’explicar les seves experiències a tots els canals de la televisió; més ben dit a tot Espanya i part de l’estranger! Això els ha fet molt més  rics encara! I no oblidem al Francisco Camps, ni tampoc al Fèlix Millet que juntament amb aquest xaval dels ulls blaus que  va captivar una princesa, serien els personatges més adients per donar-nos classes sobre el tema. No per sortir de la crisi, sinó per no arribar-hi! Sempre val més prevenir que curar!

De totes maneres, penso que cadascú ha de prendre model de qui més li convingui i, mentrestant, anar ballant el ball que toquen. Quin remei queda! Ara, per distreure’m, em miraré aquest vídeo del youtube que és força entretingut!



23 de gener de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada