“No perdis l’equilibri per més fort que sigui el vent de tempesta”
Encara que el Jordi i jo guanyem un sou un sou mitjà, en
teníem per viure bé, però ara la vida s’ha disparat, i el diners et desapareixen de les mans i del
banc, és clar que som cinc de colla, tres fills que son una preciositat però les
despeses son enormes , l’escola, els petits encara, però el gran va a l’insti , que si mòbil, ordinador
vaja que no se com fer-ho. Encara ens queden cinc anys per pagar l’hipoteca de
casa, ara s’ha espatllat la rentadora i
el cotxe ja caldria canviar-lo, però és del tot impossible.
Aquest dissabte al matí Clara i el Jordi s’asseuen per parlar com han de fer-ho per
superar la tempesta que s’acosta, ja han
suprimit molts caps de setmana a la platja i a la Cerdanya, demà aniran a dinar
a casa dels sogres i així evitaran despeses extres, el Carles està estalviant
pel viatge de final de curs que aquest anys volen anar a Grècia, però hi van
el febrer per evitar la calor, així que ja ens ha demanat ajuda, és molt important per
ell anar-hi. Òndia, justament després les festes, li em dit que no sabíem si podria
anar-hi, cosa que l’ha posat de molt mal
humor El Jordi està emprenyat perquè no hi ha diners per pagar l’hipoteca de la
casa, els diners es fonen, realment no saben com fer-ho, la Clara
proposa,
¾
Demà
podríem demanar ajuda als teus pares...
¾
Ni
se’t acudeixi. Fa dos mesos que els vam dir que era la última vegada que
els demanaríem diners. Haurem de buscar
un altre camí.
¾
Si...
no se me n'acut cap.
¾
Si,
em d’ intentar estalviar d’alguna manera.
¾
Encara
estar-nos de més coses?
¾
Diuen
que som uns garrepes
¾
Ho
diuen de mi, tu també ets una mica
garrepa.
¾
Potser
que ho deixem perquè acabaríem discutint com sempre.
Les converses sobre el tema sempre acabaven de la mateixa
manera, sabia de buscar una solució, però partien de punts de vista diferents i
no es posaven mai d’acord.
El diumenge dinant amb
els pares, la Clara estava força seriosa i quasi no entrava en la
conversa, sort dels dos petits que animaven el dinar amb les seus acudits i els
avis estàvem contents amb ells a casa.
Va ser el Carles, quan l’avi li va preguntar com anava l’últim any a Institut ,
qui va treure el tema,
¾
Molt
bé, però al febrer fem el viatge de final de
curs, anem a Grècia i anem una mica curts de diners i els pares diuen
que potser no podré anar-hi...
¾
I
doncs com és això. El viatge de final del batxillerat és important .
¾
Els
pares que sempre remuguen que no tenen diners
¾
Hi
ha coses més importants que això. –diu el pare del xicot- La hipoteca , per exemple
¾
Nosaltres
també volem anar de colònies al juliol –crida la Laura, la bessona del Pol, mentre aquet amb
el dit a la boca li fa que calli.
¾
Vaja!
com està la cosa. Aquests han vingut de
nou per demanar diners- fa l’àvia una
mica empipada
¾
No
comencem com altres vegades –diu l’avi-intentant posar pau abans no s’esveri el
galliner.
¾
Carles, no et preocupis que podràs anar de
viatge i els petits podreu anar de colònies. Ara dinem tranquils, després ja
parlarem ....
¾
No
pare, ja ens heu ajudat prou...
¾
Xist....a
callar . Tinguem el dinar en pau...
Van continuar el dinar familiar amb tranquil·litat, gaudint
uns de la companyia dels altres... la Clara estava satisfeta de que el noi
hagués tret el tema, somreia per sota el nas, però no va dir res . Després
de dinar l’àvia se’n va en dur els
petits al parc del costat de casa, i els altres es van quedar a parlar de temes
més delicats.
Ja comença a fosquejar i la família estan de tornada cap a
Barcelona, tots estant contents i feliços
de la jornada. La Clara silenciosa va pensant que li ha sortit bé la
jugada, de dir al seu fill gran , que com qui no vol la cosa fes sortir durant
el dinar el tema dels diners; sort que no s’han assabentat del conjunt que em
vaig comprar l’altre dia, amb el moneder i les sabates a joc per anar al
casament de la cosina, no puc pas anar-hi com una perdulària; és el que va fer
saltar els diners de l’hipoteca, ja m’inventaré alguna cosa perquè el Jordi no
sàpiga el que m’ha costat... una oferta que no podia deixar escapar, o el que
sigui; perquè sinó es tornaria a embolicar la troca.
- 20-10-2023-
