Encara no se’n sap avenir de com li han anat les coses des que torna a ser al poble, sobretot ahir amb la inauguració de la floristeria , que feia tant de temps portava al cap, va ser un èxit, molta gent de aquí i també forans, tothom em felicitava i em deia que havia tornat la vida a la població, des que feia un parell d’anys havia tancat la que hi havia.
La Joana sempre pensava que algun
dia tornaria a viure allà on va néixer i créixer, hi tenia bona part de la
família , l’enyorava , però tenia un bon treball a la ciutat, una parella que
s’estimaven i estaven bé al seu petit apartament, quan tinguessin fills
pensaven fer-se una caseta al poble, per
anar-hi de tant en tant i està prop de la família, però les coses amb
poc temps es capgiren.
La mort sobtada del pare, l’any
passat, la mare ja delicada va fer un daltabaix . Vaig demanar uns mesos
d’excedència i em vaig quedar a casa per cuidar la mare, l’Antònia, ma germana, que amb els nens petits
no podia amb tot . Als dos mesos de ser aquí ja havia recuperat la vida de
poble, el contacte amb la gent i la natura. La mare s’anava recuperant poc a poc amb un altre mes pensava tornar ja a viure a la
ciutat.
En una dels les poques anades a
Barcelona em vaig trobar al Marcel amb una altre dona al nostre apartament, una
companya de treball. Aviat em vaig
assabentar que la cosa feia temps que durava. Vaig marxar empipada, els vaig
dir que no els volia veure mai més.
Vaig tornar al poble desfeta,
sort que la mare ja més refeta i la Irene em van donar suport. Al cap d’un
parell de dies vaig decidir quedar-me a viure allà, deixant el treball a la
ciutat per no veure més aquells impresentables Feia
dies que duia al cap això de la floristeria i llavors va començar de agafar
força la idea, sobretot després de parlar amb les antics propietaris ja
jubilats que em van dir que em donarien un cop de ma en el que em fes falta.
Ha passat un mes des de la
inauguració, la cosa rutlla de valent, jo estic molt bé i contenta envoltada de plantes i flors i tot
l’ambient que genera, aviat hauré de llogar una ajudant, ara venen
els antics floristes a veure’m i em donen un cop de ma contents de veure renéixer el que a ells tan
els havia apassionat.
Aquests dies estic neguitosa, el
proper diumenge farem la festa de l’àvia Mercè, celebrarem el seu aniversari,
farà cent anys, ens reunirem la família . Vam decidir fer-li una festa sorpresa. El restaurant on anirem el
guarnirem totalment amb margarides de tots colors., a ella li encanten aquestes
flors, sempre n’hi regalaven, doncs li
recordaven a la Margarida, la filla que se li va morir amb només quinze anys.
Sempre ens ha dit que aquestes flors la connectaven amb ella i la feien feliç.
Avui ha estat un gran dia per tots. L’àvia Mercè contenta i
entusiasmada amb la festa i els seus 100 anys, envoltada de tota la família:
fills , filles, gendres, nores, néts, nétes
i dos besnéts petits, (menys algun que ja no hi era) les coses que li van
llegir, cantar, dedicar, alguns obsequis
i sobretot, sobretot el guarniment i els
rams de margarides, que li van fer saltar més d’una llàgrima.
- 06-11-2024-
