¾
Moltes felicitats Laia. Vinga... agafa la bicicleta i anem a la galeria a
estrenar-la.
La noia va treure profit d’aquell
regal, el mes desitjat i somiat des de
feia anys. Cada dia dedicava una estona al seu esport preferit , també va fer
noves amistats que tenien el mateix gust pel ciclisme, fins va tenir algun noviet, però la cosa no va
anar mes enllà. També havia participat
en alguns circuits curts pel poble i la
comarca, amb la mirada i beneplàcit de
l’avi que fruïa en veure aquella afició de la néta. Els pares no ho
veien tant bé, volien que és centres més en les estudis, que li costejaven amb
gran esforç, tot i que no li podien dir res perquè sempre la noia treia bones notes.
L’altre desig de la Laia era
estudiar medicina, volia ser metge de família, s’esforçava molt en treure bones notes i les
sortides en bicicleta cada matí la
relaxaven molt i és concentrava millor a la hora d’estudiar.
Quan va començar a anar a la
Universitat, el que més greu li va saber és no poder-se emportar la bici, ja
que el pis que compartia amb altres estudiants era molt petit i no hi cabia i
també sabia que tampoc tindria massa temps si volia aconseguir els seus
objectius.
Era al tercer any de carrera quan
va succeir el que mai hagués imaginat. Un cap de setmana dels que pujava a casa
, al anar a buscar la bici per donar un volt, aquesta havia desaparegut del
lloc on era, en el petit garatge de la planta baixa, els pares ni se’n havien
adonat del que havia passat . Van preguntar als veïns, ningú en sabia res, però
el de la casa del davant, un dia que el garatge era obert, va veure com un
xicot donava unes voltes amb aquella bici per davant del garatge i de la casa,
va creure que era algun familiar i no hi va donar importància. La Laia ho va
denunciar, però res, de la bici no se’n va saber mai més res. Almenys l’avi no
ha de veure aquesta tragèdia de la néta, doncs feia tres mesos que havia mort.
La noia molt trista es va haver
d’oblidar de la bici i es va centrar en els estudis, ja que els últims anys
eren els més durs. Quan pujava al poble algú de la colla li deixava una estona
la seva i a la capital anava on podia amb les bicis de lloguer.
Han passat uns quants anys la
Laia ha acabat la carrera i el Mir. Ara
és metgessa d’un petit poblet als voltants de Vic. Aquell dia l’han
cridat per fer un domicili on hi ha una persona en estat greu. Era un home d’uns cinquanta anys amb un atac
de cor. Després de veure’l va cridar
urgent una ambulància i l’envia a
l’hospital. Quan sortia de la
casa arribava una noia d’uns vint-i cinc anys amb bici, la mare l’esperava per
marxar a l’hospital amb ella . Es la filla petita li va dir a al doctora, llavors
ella es va fixar amb la noia i amb l a bici. El cor li va fer un salt i no s’ho podia creure... Era la seva bici...la
bici que li havien robat, el primer que va veure van ser les inicials de l’avi i les seves gravades al
costat del manillar.
¾
Si us plau –va dir- se que és un mal moment per
vosaltres, però em podriu-ho dir com us ha arribat aquesta bicicleta aquí?
Les dues dones queden parades,
però la mare respon agraïda a la metgessa. Per la rapidesa en actuar.
¾
Doncs fa uns anys per Nadal, va ser el regal per
les nenes del Joan, la va comprar a una amic seu a molt bon preui ha estat la
joguina preferida de les tres filles
mentre van ser a casa. Per que es tant important per vostè?
¾
Algun dia quan , el Joan sigui a casa i ens tornem
a veure ja us explicaré la història, ara
aneu a l’hospital.
