QUINA ÉS LA QÜESTIÓ: L’ESTIU...I

Apreciada Anna, 

He rebut la teva amb molta il·lusió. Deus ser molt lluny quan no m’envies una “selfie”. O potser estàs castigada sense poder sortir. Sí noia, ja he tornat de vacances. La teva pregunta em fa estralls dins de la clepsa, Eh! Et fixes quina paraula més “xuli” he trobat al diccionari. 

Tu em preguntes si ha estat un estiu de somni o un somni d’estiu. La veritat, ha estat horrorós, fastigós i difícil de pair. Quina hòstia! Millor dit: Quina putada! 

Imagina’t vacances amb la família, en una caseta a la costa, amb un poblet amb un ambient de puta mare. Amb un moviment bestial en el seus carrers i places, i una barbaritat de noies i nois interessants de conèixer. 

Saps en realitat el què són vacances a la platja, amb avis i pares. Sort de la tieta, sí, aquella germana un xic estrafolària i boja de la meva mare. Bé, ens avenim força perquè és la germana més petita. És la inesperada, la sorpresa de darrera hora; només té 20 anys. Tu i jo 15, però ens veiem més serioses. Ella, és una cabra xerraire i entremaliada que va rere els xicots com una boja. Amb la melena llarga, mig blava i mig rosada, i tan prima sembla encara més jove. 

Bé! Continuo explicant-te. Van donar-nos permís per voltar pel poble i després de prendre una birra (prohibida i per això encara més bona, mes com ho demanava i ho pagava ella, ningú va dir ni piu). Després a beure’ns-la allà assegudes a una tauleta i veiem passar nois i noies, mig vestits mig despullats, quasi alguns en pilotes. N’hi ha cadascun de més bo!  

Segueixo perquè hi ha vegades que recordant-ho em perdo. En acabar la beguda vam entrar en un supermercat, els nostres ulls i les nostres passes van ser com xuclades a la secció dels banyadors. Bé! Tu ja saps que jo volia un banyador una mica més cridaner que el blau fosc que vam regalar-me els pares pel meu sant. Ben bé, sembla d’una monja de clausura. Una merda de les grosses! 

Aconsellada per la tieta finalment vaig comprar-me un biquini. Quin biquini més “xulo”. La tieta sap aconsellar a les noies joves, ella entén de tot i més! No com la mare dient constantment: se’t veu això; no, aquest no, et puja massa dels camals i se’t veuen molt les cuixes; vigila que et tapi els pits, puja’l més amunt. Un martiri! Aquell dia escoltant a la mare la venedora em mirava amb cara de pena i només sabia dir: és molt jove per tapar-se tant. 

Quan vaig arribar a casa, amb el “biqui” nou, me’l vaig posar per banyar-me a la “pisci”. A l’habitació, vaig emmirallar-me i la veritat en quedava “xulissim”. Sense tirants al coll, només una tira elàstica a davant, que m’ho marcava tot. A mes les calcetes eren curtes, curtíssimes i petitones, d’aquelles que marquen o quasi s’enfonsen a la ratlla del culet. Preciós! 

Vaig baixat a la piscina i vaig llençar-me a nadar. Quina sensació, notava l’aigua com si acarones el meu cos. Ben bé, com si anés despullada en les aigües d’una illa deserta tropical. 

Però al sortir va ser com si hagués esclatat un terratrèmol. El pare i la mare callaven amb la boca mig oberta de sorpresa. Però ... 

Continuarà.... 

Miquel Pujol Mur