(Conte infantil)
Paraules: Gironella, el pont vell, els ànecs i el riu.
El Bernat es feia pagues d’anar a
jugar amb els ànecs a prop del riu
aquella tarda al sortir de l’escola. Feia un dia assolellat i a més ja s’havia
allargat un xic, però a la mare li havia sortit un entrebanc i no podia dur-li,
¾ Mama que m’ho vas prometre.¾ Avui m’ha sortit un feina que no hi contava, potser demà.
¾ Això ja m’ho vas dir ahir, i també la setmana passada.
¾ Anem a casa i després de berenar ja en parlarem.
La dona va pensar que el nen
tenia raó, cada dia buscava una excusa
per no acompanyar al nen a jugar i veure als ànecs a la llera del riu.
Llavors se li va acudir que la filla gran
aquell dia no tenia activitats extres i li podia acompanyar. La Mireia
va protestar una mica, això d’acompanyar aquell mocós de cinc anys... però
s’estimava al germà i també tenia ganes
de sortir una mica i va dir que ho faria. Això si, se’n va portar el mòbil a la
bossa.
El Bernat i la Mireia van travessar
l’estret carrer de la vila i van agafar
la baixada cap el riu que travessa el poble. L’aigua baixava tranquil·la
i brillava sota aquell sol baix que s’acostava a ponent. El nen va córrer cap a vora l’aigua on una
colla d’ànecs estaven xipollejant,
portava engrunes de pa en una bossa i les hi anava tirant, tot seguit els
animals tot fent quac... quac... s’acostaven cap el petit, hi aquest s’ho passava molt bé.
¾ Bernat, no t’acostis massa a l’aigua que podries caure.
¾ Mira, mira que estant contents amb el pa que els porto.
¾ Ves amb compte! No tiris pedres que els pots fer mal.
¾ Son molt petites, ei... és pensen que son pa...
La Mireia estava al costat, però
tenia el mòbil a la ma i estava mirant els Whats-Apps que rebia, encara que no treia l’ull del nen
no fos cas que tingués un ensurt. De sobte va veure un missatge del Raül , “Vine, estic a l’altre cantó del pont” ella es va apressar a
contestar, “Vine tu, que no puc deixar
el meu germà” Un nou missatge, “ ens trobem sota les arcades del pont?” El pont vell de
Gironella s’aixeca majestuós
a uns dos-cents metres on estaven ells, la noia va escriure – “D’aqui cinc minuts vinc...” i ràpidament
la resposta , “Ok”
Llavors la feina de la Mireia va
ser convèncer al Bernat per anar cap el
pont. Li va explicar que allà sota el pont hi havien uns peixos de tots els colors,
com mai havia vist. El nen es va entusiasmar, va dir adéu als ànecs i ja el tenim corrent cap a sota el pont desitjos
per veure aquells peixos tan especials.
El Raül i la Mireia és van trobar
sota el pont just als cinc minuts quedats. El nen frisava per veure els peixos de colors i aquests no eren enlloc. La
parelleta amb complicitat li van dir que segurament havien pujat riu amunt i si
caminaven una mica potser els veurien. Els tres van començar a passejar amunt
per la llera del riu. De sobte el nen va exclamar;
¾
Aquí, aquí són els peixos de colors. Que
bonics....mireu com juguen.
Allà dins l’aigua una colla de
peixos és bellugaven, nadaven junts, com si juguessin. Els últims raigs de sol
de la tarda és reflectien dintre l’aigua i donaven uns tons clars, brillants , grocs,
verds, ataronjats ... a les aigües i aquells animalons grisos i foscos ara
brillaven, transparents, platejats i de tots colors. La màgia d’aquell cap tard
assolellat de febrer .
¾
Quan ho expliqui a la mama no s’ho creure.
–repetia el nen.
El Bernat estava alegre i feliç. Havia jugat amb els ànecs i havia vist
els peixos de colors. La Mireia, feliç,
havia gaudit de la tarda en companyia del seu
millor amic, a més ells sols , bé tres amb el nen, però sense les
pesades de les seves amigues del Insti. La mare
havia pogut fer la feina amb tranquil·litat. Així que tots contents.
26/01/2016/
Fantàstic, perquè no sempre és fàcil acontentar tothom...
ResponEliminaI què és el què no pot veure la imaginació plena de fantasia d'un infant...Ell volia veure peixos de colors i els va veure!!!
Jo en vaig i vinc
a la vora vora de l'aigua,
jo en vaig i vinc
a la vora vora del riu.
A Gironella una vila tan bella...
Petonets, Anna.
Bé, en els contes és més fàcil fer que tothom estigui content que en el món real, i els menuts sempre et sorprenen ambla seva imaginació.
EliminaVeig que et recordes molt bé de les cançons de les nostres contrades.
Una abraçada M. Roser