EL RACÓ DE LA RAMONA

El Racó de la Ramona és un restaurant d'aquests d'avui dia, que fan cuina ovo-lacto vegetariana i vegana, i tan sols fan servir productes naturals i ecològics, perquè la Ramona és una persona molt sostenible i alternativa, bé, no sé ben bé massa com és, però m'ha semblat dir-ho així perquè s'entengui que no combrega massa amb la manera de fer de la gent com ara jo, que no em ve gaire d'aquí menjar una patata, una ceba o un pollastre, comprats al supermercat de la cantonada i no en una botiga d'aquelles especials en que tot és escandalosament natural, ecològic i car.  Parlo de la gent normal i corrent que hem de viure amb una petita pensió o jornal i hem de fer mans i mànigues perquè ens arribin els diners per a passar el mes.

Dies enrere, després de comentar-li a la meva neboda Marta que com  més gran em feia, menys de gust em venia el tall, em va convèncer per anar a dinar a l'esmentat restaurant, pagant jo es clar, perquè sempre que anem a menjar fora em toca pagar a mi.

La Marta, des de que s'ha divorciat, s'ha tornat una mica anti-sistema i s'acosta molt a aquestes tendències alternatives i sostenibles, això ha contribuit a que es fes molt amiga de la Ramona del restaurant.

El dia que varem anar al Racó, la meva neboda va estar tot el camí cantant-me alabances del menjar que s'hi servia, i jo la veritat, no les tenia totes. Primer perquè ja em veia a venir que m'aixecarien la camisa i després, per això que els naturistes i vegetarians acostumen a menjar, com algues i tota aquesta mena de coses estranyes, portades de països orientals que no em fan ni mica de gràcia.

          Doncs bé, en arribar ja vaig poder veure que el lloc era molt agradable, l'ambient era d'allò                   més acollidor, estava decorat a l'estil mediterrani, com mediterrània és la seva cuina, ni ombra            de reminiscències orientals. Això em va tranquilitzar, no menjariem ni carn ni peix, però segur

         que tots els ingredients de la llarga llista de plats que tenien a la carta serien coneguts. I així fou          vaig poder comprovar que essent vegetarià també es pot menjar molt i variat i amb tota mena              de combinacions  de gustos i textures.

         La Ramona i el seu equip han volgut recuperar llegums, cereals i vegetals antics, d'aquells que            ja s'havien oblidat a la nostra cuina, perquè eren els que utilitzavan els nostres avantpassats per            per omplir la panxa, quan passaven més gana que son. Això ha fet que les nyàmeres, els naps              negres, les guixes, els pessols negres i el blat de moro escairat entre d'altres, recuperin el seu                protagonisme, però en unes condicions més favorables que les que tenien antigament, buscant              i potenciant el seu sabor en mil i una combinacions.

        En resum, que en vaig sortir molt satisfeta d'aquest dinar, i a partir d'ara, no em faré vegetariana         si és que us ho pensàveu, però recomanaré a tothom que algun dia es passin pel Racó de la                   Ramona, perquè val la pena i a més a més, ens hem de treure els prejudicis, pensant que la gent           quemenja carn i peix no pot menjar bé en un restaurant vegetarià.

        De totes maneres a mi, que no em treguin el pernil ibèric, ja no dic el de gla perquè no hi puc               arribar, ni el suquet de peix, ni les gambes a la planxa, ni.... i és que ser vegetarià per un dia esta         bé, però per sempre, què voleu que us digui!.       
 

        Mª Rosa Boatella.