EL PEIX I LA BICICLETA

“Una dona sense un home és com un peix sense bicicleta”   (M, Mercè Marçal)

“Una dona sense...”   carai amb la frase, amb que caram es pot assemblar una dona i un peix, si li falta l’homòleg,  l’home,  i aquest és comparat a la vegada amb una bicicleta.  Vaja garbuix, no sé per on començar.

Anem per parts.  Una dona sense un home... això d’entrada vol  dir que una dona necessita d’un home, perquè sense un home no és res; bé...    o tot el contrari, que una dona no li fa falta cap home per ser una persona completa i poder fer tot el que calgui. Perquè ven mirat, per què un peix necessita una bicicleta? Per nedar i moure’s per l’aigua no  li fa cap falta. Així que un peix no li cal cap bicicleta , ell és feliç movent-se en el seu líquid element.

El peix, neix, creix, es reprodueix  i mor  o el pesquen i va a parar a la panxa d’algú que se l’ha cruspit i mai li ha calgut ni ha trobat a faltar cap bicicleta,  més aviat aquesta alteraria el seu ritme de vida, els seus moviments , la relació amb els companys, de fet el seu medi.

Seguint aquesta lògica, la dona no li faria falta cap home, si ella no vol, és clar, per ser ella mateixa, per complementar-se, per ser feliç. Tant en el treball, com en la casa és autosuficient. En el terreny personal, si vol una parella, no necessàriament ha de ser un home. Per gaudir del sexe, avui hi ha tota mena d’artilugis.  Si vol ser mare tenim la inseminació  artificial...  i així trobaríem  tantes situacions  i  circumstàncies,   en que la dona se’n pot sortir perfectament ella sola, sense necessitat de ningú més.

Posats a pensar se’m acut que passaria si giràvem la frase a l’inrevés . Tindria el mateix sentit  dir que—un home sense una dona  és com un peix sense bicicleta o com una bicicleta sense peix- segurament que els raonaments serien un pel diferents, o, potser arribaríem a la mateixa conclusió.

Hi ha, però, una cosa important,  L’AMOR;  ai! l’amor;  si t’enamores, ja has begut oli, llavors ja no pots passar sense aquella persona, siguis  home o dona. L’amor ho capgira tot, es fora de tota lògica, llavors la dona necessita de l’home i l’home de la dona, i el peix i la bicicleta no hi tenen cabuda; ja no tenen cap sentit.

17/02/2016/