LES NITS DE LOLA PÀTON. Mònica Soler Ranzani.

Com ara estan de moda llibres com “Les ombres de Grey”, best seller a nivell mundial. La seva autora, E.L. James, parla de l’eròtica des d’una visió femenina. A l’anar a canviar els llibres a la Biblioteca Municipal va cridar-me l’atenció aquest llibre de suggeridora portada. 

El llibre “Les nits de Lola Pàton” que ha arribat a les meves mans és un tom de 102 pàgines publicat per Brau edicions, primera edició d’abril 2014. Aquest llibre és imprès a Catalunya. 

Mònica Soler Ranzani és nascuda a Barcelona l’any 1969, però com diu la contraportada és figuerenca d’adopció. Ex-professora de quatre universitats catalanes, a banda de la seva passió per la docència, la dèria de tastaolletes l’ha portada per diferents camins vinculats sempre al món de la cultura, encara que en registres ben variats: l’escriptura, la pintura, la poesia, els viatges, la història... 

“Les nits de Lola Pàton” és la seva primera incursió en el gènere de la novel·la. 

El llibre ens narra una història de ficció ambientada en un lloc real, el cèlebre prostíbul de Figueres, la Torre Basca. Actualment, després d’anys d’abandonament, reconvertit en un aparcament. En aquest casalot s’hi desgranen les històries de la gent que hi vivia i treballava en l’ofici més vell del món. El principal personatge és la Lola Pàton que regenta la torre i la seva malaventurada vida. 

Conceptes antics, una casa de luxe amb força glamour i un munt de vivències de la gent de possibles i els seus vicis. No parlem dels vicis, ja que són els mateixos vicis naturals de la naturalesa humana. 

La narració es viu mitjançant el pensament de tres dones que ens donen la seva visió particular i ben enquadrada en l’època. 

La nena, encantadora, que portada per la seva innocència viu les visites de la modista, la seva tia, com un lloc on es ben tractada i volguda. 

La tia va per que hi ha que viure i és una casa on li donen força feina. Malgrat tot viu gràcies al seu treball quan surt de la casa se sent alliberada. 

La Quima, personatge de la prostituta gran, que ha viscut ja trenta mil successos en el seu transitar pel món i que ja està volta de tot.  

A pesar de parlar d’un prostíbul sota aquest escenari dominen el sentiments, els sentiments de dones.  

He gaudit al llegir-lo. Cada personatge parla amb les seves raons i explica el seu punt de vista. Afloren sentiments per tot arreu. I els sentiments són vida.

No vull fer comentaris sobre qualsevol obra que no hagi llegit i tampoc que hagi deixat per acabar. 

Aquest escrit no vol ser cap judici sobre el valor artístic ni d’escriptura del llibre només és una breu ressenya d’haver-lo llegit. M’agradaria si algú l’ha llegit conèixer el seu parer. 

Les dades de l’autora són majoritàriament tretes de les portades del mateix llibre. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.