(Versió de la cançó de
J. M Serrat: “Cançó de matinada”
Ho cridava
alt, amb la veu trencada,
aquell pobre
home que caminava,
amb pas
insegur,
en aquelles hores
de matinada
mentre la
gent dormia encara,
ell,
tantejava, colpit pel vi.
La seva
gata, fidel companya,
de desventures
i de neguits,
l’ha
deixat sol;
després
de dies de no seguir-lo,
fa poques
hores, ha estat sa fi.
Altre cop
sol, sense companyia,
vagant per bars i per cantonades,
arrossegant
la vida cansada,
quan just
comença a arribar l’albada,
i alguns
matiners creuen el carrer.
L’home s’asseu
en una façana
I beu,
per ofegar les penes,
D’una vella i bruta ampolla,
L’últim glop de vi.
02/07/2015/
Caram noia és teva aquesta versió? M'ha agradat la lletra malgrat ser una mica trista! No sé si casa amb la música però el poema està molt ben lligat. Aquesta cançó és la que més m'agrada d'en Serrat.
ResponEliminaPetonets, Anna.
De fet havia de ser un poema a partir d'alguns versos d'una cançó coneguda, i vaig intentar-ho amb aquesta cançó del Serrat que també m'agrada molt. Va sortir un xic trista , això si .
EliminaUna abraçada M. Roser