Un cop s’ha finalitzat una festa, és hora de fer una
repassada general. A vegades, ni tan sols cal haver-hi assistit. A Berga hi ha
prou uns bons professionals que es cuiden de transmetre, a tots els ciutadans,
les imatges acompanyades de la història, els costums i les tradicions que s’han anant
desenvolupant any rere any, i el que es cou actualment.
Ho ha dit molt bé la
fantàstica historiadora berguedana, que tots coneixem, referint-se a la Festa
dels Elois: Sempre és igual. Normalment hi ha molta gent i molta aigua, però
cada any té uns matisos diferents.
És ben cert. Aquest any, els
programes de mà, podríem dir que han anat escassos. Alguns ens hem assabentat
avui mateix, gairebé en acabar els actes, que es podien trobar a l’Oficina de
Turisme. També és una manera d’estalviar, per començar d’apaivagar la crisi i
el dèficit, del qual ens va informar la nova alcaldessa, fa ben poc. D’alguna
manera s’ha de començar!
El text del programa està fet per una noia que s’ha centrat en la música i els seus músics
dins la festa dels Elois. Realment el so del Tabal i la música omplen
generosament totes les festes berguedanes per exel.lència, i en aquesta
exposició fins i tot hi ha la lletra del ballet de Déu, de l’adéu o...
també diuen de les deu, ja que és molt probable, que anys enllà aquests ball es fes abans o després de l’ofici
de la missa de les deu. Bé, cadascú que agafi el que més li vingui de gust...!
La lletra del ballet, que alguns no l’havíem sentida mai: “L’Apolònia
i l’Agnès jugaven collir trumfos. L’Apolònia i l’Agnès a veure qui en collia
més ...” Però una trucada imprevista ha assegurat que eren... el Morrotxo i l’Agnès els que jugaven,
ves a saber a què...?
Bé, això, que escoltant... totes les informacions que
ens ofereixen aquests bons professionals: que si el portal de Sallagosa... que
si el Vall de Pudors o de Cudors, en l’actualitat
la Ronda Queralt,
a part també ens assabentem de moltes altres
dades que ens encanta saber-les; les coses, les cosetes i els detallets dels
nostres avantpassats.
Com a novetat, aquest any, la núvia anava a cavall, el
nou ajuntament no ha anat a l’ “acte del casament”, només a la celebració a la
Pl. Sant Joan, i a l’hora de les danses els regidors dels diferents partits no han tingut cap reparo
de ballar els uns amb els altres. Una idea boníssima, per crear un bon clima! És
clar que pels joves d’ara és difícil ballar aquest ritmes tan antiquats, i s’ha
fet algun comentari que no estaria malament que fessin algunes classes de ball
abans de la festa. Però el més important no és ballar més o menys bé, amb
agilitat o aixafant terrossos, sinó gaudir de la festa!
Pel que fa al viatge de nuvis han dit que anirien als
Rasos de Peguera, cosa normal durant algunes èpoques. Si molts de nosaltres sabéssim
prendre model, ens estalviaríem molts quartos.
També seria una manera de començar a estrènyer-se el cinturó. Xerrem molt de la
crisi, però... a veure qui és el primer a donar exemple!
La major part de l’acte ha estat com sempre. A la
plaça, les nenes passaven amb les “almorratxes” repartint colònia. Es veu que, abans,
de la colònia se’n deia olor i a l’època
medieval la gent se la posava per camuflar la pudor. Ara sembla que no pot ser perquè, amb tanta
aigua, la gent es renta molt i, a més, pels Elois ja no és com llavors que en
tiraven un tupí o un cassonet... com si no gosessin. Actualment, la gent fa servir les
galledes, les piscines inflables, les mànegues... o sigui que l’aigua va a
dojo!
Ah! I no podem oblidar els pobres rucs i alguns cavalls,
que són els subjectes passius de la Festa dels Elois i els que pateixen els
xàfecs sense cap ganes de compartir la festa. Se’ls veu de sobres que no hi van
per voluntat pròpia!
Així és aquesta festa berguedana tan tradicional que,
com molt bé a dit la nostra estimada historiadora, encara que els actes siguin els
habituals, cada vegada tenen un tons i uns colors una mica diferents, que fan
que, cada any, la festivitat de Sant Eloi sigui
una diada única!
Roser Vila Pujol
26 de juliol de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada