JUGANT AL DOMINÒ

Cada dia  a la tarda hi havia partida. Era la seva afició. Els quatre homes grans es reunien totes les tardes al Casal per fer la partideta de dominó . Bé, eren varies les partides que es feien, ara guanyava l’un, ara guanyava l’altre i passaven les tardes ben distretes, allunyant cabòries, mentre jugaven i feien la cerveseta o el cafè.

 Potser feia quatre o cinc anys que feien la mateixa colla. Jugaven diàriament menys el diumenge que el centre era tancat, llavors descansaven.

Jugaven concentrats i parlaven poc, però tots quatre es coneixien la vida l’un de l’altre. Vivien sols i el Casal era el seu lloc de trobada, alguns dies dinaven allà i després ja començaven la partida.  Eren de la tercera o quarta edat, tots rondaven la vuitantena, però estaven força bé, excepte algunes xacres de l’edat.

Avui, però , no ha vingut el Marià, juguen els altres sols, encara que una mica emmurriats, pensant que li pot haver passat. Es posen d’acord en acabar abans el joc i passar-se per casa del absent per veure que ha succeït. La casa es tancada i ningú contesta al timbre.

Tement-se lo pitjor pregunten a una veïna , que els diu que al migdia a vingut una ambulància i s’ha emportat al Marià cap a l’hospital. Els tres companys de joc tornen cap a casa moixos, un s’encarrega de trucar a l’hospital i d’informar als altres.

El Marià ha tingut un infart, però es veu que l’han agafat a temps i sembla que s’està en camí de recuperació. Els tres homes es tornen per anar-lo a veure  cada dia. Al cap d’una setmana l’home torna a ser a casa seva. Els seus amics el van a fer-li companyia i ajudar-lo a les  tardes. Té ganes d’estar més bé per tornar a jugar a les partidetes.

 

Ha passat un més de l’ensurt. El Marià ja torna  a les tardes amb els amics, però li ha recomanat que res de la vida sedentària que feia abans. Ha de caminar una hora al dia i res d’estar-se moltes hores assegut.
 

Ara els quatre companys, continuen una estona fent la partideta al casal, després surten a passejar pel passeig acompanyant al seu amic, que així no troba tan avorrit caminar sol. Tots fan més vida a l’aire lliure, els va més bé, és més sà, a més parlen de les seves coses i de la amistat que hi ha entre ells. El Marià els confessà que el dia del infart, patia pel que ells pensarien al veure que no havia acudit a la cita com cada dia.

Mentre continuen  la xerrameca i un altre explica acudits,  els quatre homes caminen passeig avall, la seva caminada de cada dia.

23/07/2014/