La
teacher Anne, amb una prova del seu
amagat sadisme intel·lectual, m’ha imposat per la narració d’aquesta setmana
unes paraules força complicades, com a fils connectors del nou relat.
Esmaperdut
les observo, i el meu cap no deixa de pensar de quin delicte sóc culpable, per
rebre un càstig tan punyent.
Finalment
he trobat una sortida, potser una mica rocambolesca, que m’ha vingut a la ment
mentre veia el Telenotícies del migdia.
Ho
he vist clarament, tot ha començat a Lourdes. La Verge cansada de veure la
manca de religiositat, en general de la gent, ha picat exasperada i
exageradament de peus a terra, allà en el seu regne de l’altre vessant del Pirineu.
Tan forta ha estat el seu emprenyament, portat per la més justa de les
indignacions, que ha provocat un moviment tel·lúric d’intensitat de 6º, no sóc capaç
de recordar-me de quina escala. Per tant, assumeixo plenament la meva ignorància.
Algú, al meu costat, en veu baixa em xiuxiueja:
Richter.
Aquest
terratrèmol, s’ha propagat per tot el Pirineu fins arribar a prop de les costes
de Mallorca. Aleshores, el fons marí s'ha remogut, degut al moviment de les
plaques tectòniques, causant una onada de proporcions gegantines que ha
corregut, com un cavall desbocat, damunt la superfície del mar fins la costa de
Barcelona.
Finalment
s’ha abatut amb força sobre l’andana del
port, trencant les instal·lacions portuàries. Fins i tot, la cabina telefònica ha quedat
arrasada, amb tots els vidres trencats.
Un pobre home que telefonava a la
seva muller per dir-li que pujava a sopar; no fos cas que la trobés amb un
altre, de tot hi ha en la vinya del Senyor; ha quedat estès i mort
a terra, atrapat entre la ferralla oxidada. Al seu costat també hi
ha el cadàver d’un gran peix
arrossegat per l’onada.
L’ajuntament
ha declarat el dia per a recordar com el dels plors i de les llàgrimes
municipals, no per l’home ni el peix, sinó per la destrossa del mobiliari urbà
que depèn de l’erari del municipi.
Gràcies
a Déu, el monument a Colom ha quedat només lleugerament afectat. El dit
assenyala el Tibidabo, però els administradors de la muntanya d’oci barcelonina,
han dit que així els turistes sabran on anar. Que això d’anar a fer les
Amèriques ja està molt vist. Va passar de moda fa molts anys.
Repasso
l’escrit i espero que la mestra no em castigui pel meu atreviment. Si us plau,
Anna:
¾
Pietat,
per aquest pobre i modest pixatinters, si amb les meves pobres paraules he
ossat molestar-te. Et demano humilment el perdó pel meu greu pecat d’insolència.
¾
Ai!
Ai! No! Amb la regle, no!
¾
Ai!
Ai! Ai! Perdó, amb el pla encara, de gairell, no! Ai! Ai!
Miquel
Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada