DOS DIES A BERGA

(explicar la festa sense anomenar-la)

Era dimecres al vespre cap la tard  quan en Peter i la Ankie van fer parada  a aquella petita ciutat , que sortia en el seu mapa, Berga. Eren els seus últims dies de recorregut pels Pirineus a la  península Ibèrica, abans de tornar a les seves terres baixes  per sota el nivell del mar, a la seva Holanda natal. Van escollir aquella ciutat a l’atzar, potser perquè les coses eren més barates,  abans d’endinsar-se a França.

Els va sorprendre el bullici de gent pel carrers i el que per poc no troben allotjament, sort d’una anul·lació d’última hora. Van sortir a fer un vol per la ciutat, devien fer alguna fira, ja que hi havia moltes parades i atraccions en un ample passeig.  Mentre caminaven inspeccionan una mica la ciutat, és van trobar de cop em mig d’una gran gentada que ballaven i saltaven al so d’una música  d’una orquestra i a més   acompanyaven  uns gegants , una noia jove els hi va donar un got d’un beure molt dolç i fort, que  els va animar una mica. Es van ajuntar a la gresca i van comprar més gots d’aquella barreja de licor. Van passar la nit saltant i ballant i van acabar una una mica beguts. Com van poder van tornar a l’hotel cap a les tres de la matinada.

Al matí del  dijous mantenien una conversa amb el conserge del hotel, amb el seu anglès de viatjar,  sobre les festes que es celebraven aquells dies a la ciutat. Es van mig entendre. Es veu que  l’acte  més important el feien  aquell vespre  a la plaça de Sant Pere.

A la nit tenint la jove parella a la plaça disposats a gaudir de la celebració d’aquella  estranya festa que tenia un nom estrany, que ni es recordaven. Estaven allà disposats a passar-ho d’allò més bé, encara que els vestits que portaven no eren massa adients, ja que anaven amb pantalons curts, i ella portava una samarreta de tires, però és que feia molta calor i era tanta la gentada.

Va començar la primera música, la gent ballava, aixecava les mans , ells no veien res, però era igual allò era animat, quan ho expliquessin als amics de Rotterdam ....  no s’ho creurien. Van  ballar altres coses, després uns animals grans tiraven foc, es van apartar una mica. Llavors va sortit  un ocellot gegant, que portava un ram a la boca, és va fer un gran silenci a la plaça, la gent escoltava la música, fins que una música més forta, va ser l’inici  del ball,  aquesta vegada ho  van poder veure de prop ja que es van obrir pas entre la gent i estaven forçà al davant, quan aquella bestia va començar a giravoltar uns homes els va fer ajupir al terra, la cua els va passar arran del cap. Van  tornar a ballar els gegants del dia abans i uns homes molt petits, uns nans que feien uns grans salts.  Després van veure que molta gent marxava de la plaça, semblava com si hi hagués més lloc i tot, i llavors van començar a aparèixer uns homes coberts  d’herbes amb unes carotes estranyes, amb cua i banyes. També sentien com per uns altaveus es donaven unes explicacions, ells no entenien ni mu del que deien, estaven a l’expectativa de que passaria. L’espera s’allargava molt, però ells aguantaven ferms al mig d’aquella plaça, que es deia igual que el xicot de la parella. Algunes persones es tapaven la cara amb uns mocadors estranys i la gent es posava un  barret al cap. Que estrany era aquella gent , quines coses més rares que feien, però ells volien saber que passaria finalment, segurament seria alguna cosa molt rara i divertida.  La plaça estava ja plena altre vegada i sobretot hi havia molts, molts  homes d’aquells estranys , verds i amb aquella carota.

De cop se’ls va acostar  un home,  vestit també de la festa   i els dius que es perillós que estiguin allà, al veure com anaven vestits. Ells fan senyals que no l’entenen.  

-          It is dangerous , dangerous, to be here  -deia l'home.

-          We want to see the party  -li responen la noia.

-          Follow-me , please  follow-me

Mentre deia això agafava la noia pel braç i intentava que la seguis, finalment els dos joves van seguir l’home que els va fer pujar al Ajuntament i allà els va fer lloc entre la gent que hi havia el balcó. Tot seguit s’apagaren els llums i va començar la música i es van anar encenent els petards . La plaça va quedar encesa ,  plena de foc i fum.  Els dos joves al·lucinaven allà dalt ven agafats l’un amb  l’altre, vivien  un espectacle que mai oblidarien. Anaven petant els fuets i s’anaven apagant aquells sers fantasmagòrics .Quan va petar l’últim fuet i va parar la música,  van tornar a encendres els llums de la plaça. Llavors  un  jove si va acostar i amb un anglès perfecte els va explicar la festa i els va convidar a quedar-se allà balcó, perquè farien tota una altre volta de totes les comparses amb plens  i tot. Plens  eren  el nom d’aquells dimonis  que treien foc per tot arreu.

Encara  que l’endemà havien de sortir aviat de ruta, es van quedar allà fins al final de tot ,  i van gaudir de tot aquell espectacle de ball, foc i música,  des de aquell  lloc privilegiat. El jove amfitrió  els hi anava explicant pas per pas tots els salts i comparses, a més els va donar tot un munt de fullets on hi havia les explicacions en diferents llegües de la Festa.

Divendres al matí amb una gran ressaca  per tot els esdeveniments d’aquells dos dies , van agafar el cotxe, tres hores més tard del previst  i van deixar aquella ciutat que ja tornava a bullir de gent, perquè la festa encara continuava; aquell dia eren els  petits els protagonistes  i s’allargava fins el diumenge.  Deixaven la ciutat contents, feliços, amb el ferm propòsit de tornar l’any vinent per a gaudir tots els dies de les festes d’aquella ciutat acollidora. Les Festes de ... uf...  tenen un nom tan estrany que els costa molt de dir i de recordar, però que tots els fullets d’informació el duen imprès a sobre.

 – 17 de juny de 2013-