Prats és un llogaret situat a
1326 m. d’altitud, a mà dreta del torrent del Forn, en un coster que domina la
riba esquerra de la Valira d’Orient.
El primer document que parla
directament de l’església de Sant Miquel De Prats és la visita arquebisbal de
l’any 1312, en la que s’esmena com subjecta al rector de Sant Serni de Canillo.
Alguns documents citen el
nucli de població. Amb motiu de dues concòrdies, entre els homes de Canillo hom pot trobar
Ramon de Prats en la de 1162 i Ermengol, Ramon Ermengol i Guillem, tots de
Prats, en la del l’any 1176.
Finalment l’11 d’agost de 1201, Arnau, vescomte de Castellbó, féu signar als andorrans els drets que tenien amb el senyors de Calvet, entre les signatures hi ha Guillem Ramon, veí de Prats.
És un edifici d’esquema
simple, amb la nau rectangular i amb un absis semicircular afegit pel costat
est. A causa de la inclinació del terreny, gran part dels murs laterals i de
l’absis queden soterrats.
La coberta d’aquest absis sobresurt
per sobre la de la nau. La coberta és de dues vessants i està construïda a base
de cisellat de fusta i lloses de pissarra.
La façana principal està
orientada a l’oest, s’hi obre la porta d’entrada construïda amb unes dovelles
de pedra calcària. Les quals formen els muntants de l’obertura, el marc de la
qual descriu una arquivolta rematada per un arc lleugerament apuntat.
Per accedir des del carrer a
la porta cal pujar una petita escala de pedra, que havia estat protegida per un
porxo, avui desaparegut. Damunt la porta, i a banda i banda hi ha des pedres
que surten i que en tota seguretat servirien de suport a una jàssera que
aguantava les bigues d’aquest porxo com en altres esglésies d’Andorra.
A la façana hi ha una obertura
quadrangular i sobre el mur s’alça un campanar d’espadanya, molt robust, amb
dues obertures cobertes amb arc de mig punt.
A l’interior hi ha dos arcs al
centre de la nau que suporten unes grans jàsseres que divideixen
transversalment la nau en dues parts iguals. A la capçalera un plec, rematat
per un arc apuntat, serveix de marc a l’arc triomfal, de mig punt, que dóna pas
a l’absis, cobert amb quart d’esfera.
Algun element, com ara
l’absis, possiblement correspon plenament al període romànic, però la resta de
l’edifici sembla correspondre a un moment posterior, potser del final del segle
XIII.
Segons una fotografia feta
l’any 1932 (Col·lecció Parrisell) podia haver un Sant Crist de fusta ara desaparegut.
L’església de Sant Miquel de
Prats està catalogada com Bé d’Interès Cultural.
Al costat de l’església en un
espai obert ni ha una creu de set braços, malauradament un d’ells trencat.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada