Sense
viatjar gaire en aquesta ocasió visitàvem l’església de Santa Maria de Cercs.
Cercs és un poble que antigament rebia el nom de Pont de Rabentí.
El
poble de Cercs (322 h.2008/ 650 m. alt) no correspon amb l'enclavament històric
més important (Sant Andreu de Cercs, Sant Salvador de la Vedella, Santa Maria
de la Baells). L'actual centre del municipi ocupa una raconada coneguda amb el
nom de Pont de Rabentí (nom que va mantenir fins al segle XIX), a l’esquerra
del riu de Peguera, prop de l’indret on ara desaigua al pantà de la Baells.
El
torrent de Peguera i el torrent de les Garrigues conflueixen en un únic curs
d’aigua en un petit tram abans d’entregar les aigües al Llobregat; en aquest punt,
esquerp i retallat per l’aigua es va construir en un pont estratègic que a més
de facilitar el pas del camí ral va donar nom al lloc, fent al·lusió, sens cap
mena de dubte, a les aigües vertiginoses, sovint violentes, que tantes vegades
baixaven rebent.
La
construcció que donà nom a l’indret sembla que fou aixecada en època medieval.
El pont marcava els límits entre les parròquies de Santa Maria de Serchs, o del
Pont de Rabentí, i la de Santa Maria de la Baells. Va ser ensorrat el 1848 en
el decurs d'una batalla entre les forces carlines de Joan Castells i les
liberals del Coronel Orio, dins de la segona guerra carlina o dels matiners.
Fins a la construcció de l'antiga carretera comarcal 1411 es va substituir per dues
palanques de fusta que creuaven els torrents de les Garrigues i Peguera,
respectivament.
La
consulta etimològica al diccionari Alcover-Moll ens dóna aquesat definició.:
del llatí vulgar *cercos, var.
de quercus, ‘alzines’ (cfr.
Balari Oríg. 212 i Meyer-Lübke Noms lloc Urg. 19). En l'Acta Cons. Seu U., és
citada la dita localitat amb la forma Cercos. Altra dada consultada en dóna roures com més apropiada definició.
En
els seus orígens, l’església de Santa Maria, propera a l’antic pont medieval, podia
ser un temple romànic, que segons sembla apareix documentat ja al segle X. Sabem
que majoritàriament tots els nuclis de població es formaren a l'entorn de les
esglésies del terme. Existien diferents temples romànics situats molt a prop. La
construcció del pantà de la Baells va modificar els antics termes i va crear-se
el nou poble de Sant Jordi de Cercs.
L'església
de Santa Maria és un edifici religiós relativament modern, malgrat conserva una
estructura força primitiva. És juntament al carrer Major, sobre ell, la part
més antiga del poble de Cercs, formant carrers enfilats i estrets, on
malauradament s'ha perdut molt de la construcció primitiva, substituïda per
cases modernes, arrebossades i pintades.
L’església
de Santa Maria, que domina el poble, és l’actual parroquial. Cercs fou un
centre d’indústria tèxtil menestral.
D’ençà
de la construcció del pantà de la Baells, l’aigua arriba fins a sota del poble.
Hi ha una raconada amb fonts que brollen al peu de la carretera, amb una coveta
dedicada a la Mare de Déu de Lurda al damunt.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia
: M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada