La
sala és pràcticament a les fosques. Les taules i les cadires estan ja
disposades correctament. Els cambrers fa bastanta estona han posat el servei de
coberts i cristalleria. Saben que l’artista vol estar sol per assajar la seva
actuació.
La
noia jove porta enfundat, mai més ben dit, el vistós i ajustat vestit vermell.
L’home, el pare està pendent de la posició dels gots damunt la taula. Hi ha un
ordre establert per la situació de cadascun. Fa molts anys que viu del món de
l’espectacle i sap el que li ha costat arribar a una posició privilegiada que
li permeti treballar contínuament.
Han
estat molts anys de lluita, portant fins ara com a ajudant a la pròpia dona.
Ara fa uns anys, la filla ha començat a agafar el relleu. La mare ha reconegut,
sense dir-li, que havia de donar un pas enrere i que la joventut s’iniciés a la
feina. També reconeix que a la seva edat no té la desimboltura de quan era jove
i no atrau tant l’atenció d’una part del públic preferentment del masculí per
distreure la posta en escena.
Però
els temps eren diferents i qui no lluitava superant-se dia a dia quedava aparcat a l’andana dels fracassats. I
l’andana, a les noies boniques les tempten per fer altres oficis en escenaris
prou reduïts. Moltes vegades recloses en habitacions mig fosques i servin
desitjós inconfessables.
La
noia, a més estudia i es prepara per obrir-se camí en un món diferent. Però valorarà
que estiguin a prop per vetllar-la mentre comença a conèixer el món i les seves
temptacions.
La
noia observa en silenci la preparació del seu pare. Els gots de diferent gruix
i alçada són omplerts a diferent mida i amb diferents productes. L’home els fa
vibrar amb els dits i modifica constantment el líquid que els omple. De cop
aixeca el cap i dirigint-se a la noia li diu:
¾
Silvia,
tens aigua per aquí. Si no, ves a buscar una ampolla.
¾
Si,
pare. La mare ja m’ha previngut. Necessites molta.
¾
Només
una mica per afinar aquest grup. Ja saps que va trencar-se el de mitja escala
i en costa afinar el nou.
¾
Tingui,
pare- allargant-li una ampolla.
L’home
posa una mica de líquid i acarona el broc de vidre traint-li un acord.
Rectifica posant-ne una mica més fins a trobar la tonalitat adequada.
Hi ha que veuen el got
mig buit. Altres mig ple. Però els previsors coneixen la quantitat, justa i
precisa, i saben com utilitzar-la correctament.
Miquel
Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada