El
matí era fred i la terra mostrava en la seva mullena les pluges del dia
anterior, però nosaltres sempiterns pelegrins continuaven la nostra recerca (en
aquest cas de les minses restes del lloc de Querol) del passat romànic del
nostre Berguedà.
Aquest
matí visitàvem el què queda del castell de Querol. Està situat al turó d'en
Querol, al sud-est del nucli urbà de Montmajor. És veí de Santa Maria de Querol
i del mas Querol, que també tenen fitxa en l'inventari de patrimoni fet per la
Diputació de Barcelona i el municipi berguedà. Està al capdamunt d'una gran
roca que s'eleva sobre el terreny que està situat en una fondalada.
La
consulta etimològica al diccionari Alcover-Moll ens dóna aquesta definició de
Querol.:del pre-romà *cariŏlu, dim. de *carĭu, ‘penya’. Certament aplicada
donada la seva situació.
El
Castell de Querol fou un dels castells que hi havia al llarg del camí entre
Berga i Cardona i es considera que va mantenir una petita guarnició. Només es
conserven algunes restes dels murs defensius, però la seva ubicació deixa encar
veure la seva situació estratègica dominant el camí (la strata cardonensis)
En
la documentació del monestir de Santa Maria de Serrateix (que es guarda a
l'Arxiu Diocesà de Solsona) apareix moltes vegades el castell de Querol com a
límit de les donacions que aquest monestir havia rebut a la zona de la riera de
Navel i al terme de Montmajor, amb els topònims de Cherol o Kastro
Kerol durant el segle XI.
Guillem
de la Portella, juntament amb la seva muller i el seu fill, van establir una
concòrdia amb R. De Vallmanyana sobre el castell de Querol el 1169. El 21 de
maig de 1260, Bernat de la Portella rebé de Pere de Berga els castells de
Querol i Montmajor i per ells li va jurar fidelitat.
El
1288 Jaume de Montpesat va reconèixer fidelitat a Na Làscara de Ventimiglia,
comtessa de Pallars i vídua d'Arnau Roger I de Pallars Sobirà (hereu dels béns
del Berguedà) pels castells de Montmajor i de Querol. Els quals havia heretat
dels drets del seu oncle Pere de Berga.
La
filla d'aquest, Sibil·la de Berga, filla primogènita d’Arnau Roger I, l’any
1309 va canviar alguns castells del Berguedà (entre els que hi havia el de
Montmajor i el de Querol) a Jaume II el Just. D’aquesta menera, Querol passà a
ésser part de la senyoria de la Corona catalana.
Johan des Brull, donzell, constà com
a propietari del castell de Querol que tenia 3 focs en el fogatge de 1381. Un
document de 1415 diu: "Jaume des Brull alias Catllar, Domicellus, Dnus.
Castri de Queroi et Castri de Clariana”.
En
una època posterior, degut a la seva situació en la que la família vescomtal de
Cardona era molt influent, el castell va passar a mans de la comunitat de
preveres de la parròquia de Sant Miquel de Cardona després que el 10 de febrer
de 1610 els el donés en Pere Gateulles, rector de Sant Feliu de Lluelles.
Així
va passar a formar part de la Vegueria de Cardona, al mateix temps que ho era
de la de Berga. En el segle XVII el castell de Querol era de Joan Rovira,
senyor de Sant Climent. En el capbreu de Querol fet el 1671
es cita que posseïa les següents finques: Vilaborrell, Sant Quintí, Vilaseca i
La Selva. La comunitat de preveres de Cardona va dominar el castell de Querol
fins a la desamortització, quan en deixem de tenir notícies documentals. Tot i
això, Cortés Elía creu que el castell de Querol va ser abandonat a finals de
l'època medieval.
És
un castell d'estil romànic que està sobre un penyal. A l'actualitat en resta
una part del mur de ponent que servia de defensa exterior i que està construït
tot seguint la vertical de la paret del penya i ressegueix el seu perímetre. El
mur té els carreus quadrats, molt regulars i ben treballats i mostra dos
moments de construcció diferents, cosa que indica que va ser ampliat.
En
el cantó oposat al mur a la roca encara hi podem veure encaixos verticals que
podrien ser el lloc a on hi hagueren les torres de defensa o habitacions annexes
al penya-segat. Hi ha pedres escampades a sota el penya-segat que podrien
formar-ne part. El castell es troba en
ruïnes i no s'hi ha practicat cap excavació arqueològica, tot i que Cortés Elía
considera que té molt de potencial. Documentalment, acostuma a figurar el nom
d'aquest castell de Querol acompanyat del de Montmajor o del de Clariana de
Cardener.
És
un edifici catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Té
un estat de conservació molt dolent i no està protegit.
A
vegades quedés sorprès per no trobar cap dada sobre un lloc que et sembla important i altres quedes esparverat
per la moltes dades trobades. Sobretot d’un lloc com aquest que pràcticament és
desconegut, fins i tot, del seus veïns i que quasi li podríem dir ruïnes
anorreades. Hi ha que fixar-se per veure on era situat aquest castell.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada