AQUESTS NOIETS...

¾   Vina, seu aquí!  -deia la mare al seu fill.

 
El noi capsot i sense dir ni mu, s’asseu allà al  costat de sa mare, ja veu la que li caurà a sobre.
¾   Suposo que ja saps del que et vull parlar. Aquesta vegada l’has feta molt i molt grossa.

 El  noi de catorze anys no badava boca. Com cony s’assabenten  tant aviat les mares de tot el que fem –pensava.

 

 

¾   Ahir et vam deixar anar a la festa d’aniversari del teu amic Raül. Vam quedar que a les deu series a casa. Vasa arribar a tres quarts d’onze i vas dir que tenies molt mal de cap i te’n vas anar al llit. Ja em va semblar que anaves una mica tocat, però et veies tan cansat que ens vas ven enganyar. Anaves begut del tot. Vas agafar, bé, vau agafar tots una bona borratxera. Sabíeu  que els pares del Raúl havien de sortir aquell vespre i vau ser bons minyons mentre ells eren allà, quan van ser fora vau començar a treure ampolles de conyac i ginebre que teníeu amagades, i... vinga a fer combinats. Però criatura com se’t va ocórrer  fer això si tu no beus mai.  Ja m’ha dit el teu amic que vas fer una bona vomitada. Amb tot la cosa no va quedar aquí. Llavors us van veure a la plaça fent burrades de les grosses, i no se us va acudir res més que anar a trencar els vidres  de la botiga de la Remei. Què, t’atreveixes a negar-ho ?

¾   Jo no vaig ser –va dir el nen amb un fil de veu.
¾   No, tu no vas ser, però anaves amb la colla que ho va fer, o no?
¾   Si...  però jo volia aturar-los...
¾   Que us ha fet aquella dona per anar a espatllar-li la botiga.
¾   A mi res... jo no volia que fessin res. Jo volia tornar a casa, però em van dir que   era  un cagat. Que no era capaç de res.
¾   I tu com un xaiet a fer el que els altres volen.
¾   La Remei l’altre dia va donar una estirada d’orelles al Marc.
¾   Ah, i per això havíeu de trencar-li els vidres.
¾   No, no... jo no volia –somicava el noi
¾   Després vindran els mossos d’esquadra i haureu d’anar a declarar. Potser us faran passar una nit al calabós.
¾   No... això no.
¾   Això ja us  ho trobareu. J a hem quedat amb mares dels altres, que us tocarà pagar a vosaltres els danys ocasionats. Repartiran el que val amb els vuit que fèieu  la gresca. A trencar la guardiola toquen  i no hi haurà paga fins que el deute estigui liquidat. Ah! I oblidat de festes i festetes en el que da d’any.

 El xicot moix no va dir res. Va aixecar-se i va marxar empipat a tancar-se a la seva habitació i es va posar a jugar una mica amb la Playstation per oblidar el mal tràngol i el que li quedava encara per passar. En el fons pensava que la mare tenia raó, i tampoc s'ho passava tant bé amb la colla des que hi havia aquells dos nois nous del Insti, que sempre portaven problemes.

 20/01/ 2015/