SANTA CREU DE MONTCLAR. BERGUEDÀ.

TERRA BERGUEDANA. 

Visitàvem l’església de Santa Creu situada al terme municipal de Montclar però en el veïnat del Casó (població: 53 h. 2001))  que agrupa la part del municipi que és situat al nord del marge oest de la riera de Montclar, no gaire lluny de la carretera que porta a Montmajor. Està format entre d’altres per les cases el Casó, Cal Santacreu, la Vila, la Casa Gran, la Tor, Vilariquer i Sabates fins un total de 47. 

 

En la consulta etimològica del nom del municipi el diccionari Alcover-Moll ens dóna la següent definició.: del llatí monte clara, ‘muntanya clara’. 

Santa Creu de Montclar es troba situada dins l’antic comtat de Berga, Molt a prop del seu límit occidental amb el comtat d’Urgell i la Vall de Lord. Possiblement s’integrà al terme del Castell de Montclar el segle XIV. En els seus orígens depenia del monestir de Sant Llorenç prop Bagà. 

La notícia més antiga sobre l’església i el lloc és de l’any 983 i consta com a propietat del gran monestir de la vall del Bastareny. En l’acta de consagració d’aquesta església es llegeix: (Et in Monte Claro, ecclesiam sancte Crucis, cum  ipsos masos, terres et vineas et cum cimiterio, et exiis et regesiis earum). 

Situada en una zona on el monestir de Santa Maria de Serrateix tenia molts dominis, és esmentada sovint en la documentació del segle XI com un dels límits de les propietats de Serrateix, Els anys 1025, 1030 i el 1045 termeneja amb molts béns cedits piadosament a Santa Maria de Serrateix. 

L’any 1050 Adalais en una donació al monestir de Serrateix anomena el lloc de Santa Creu. 

L’església no devia ésser mai parròquia, almenys no surt esmentada com a tal en la visita al deganat de Berga de l’any 1312. Possiblement depenia de Sant Martí de Montclar, parroquial del lloc, malgrat ésser propietat del monestir de Sant Llorenç prop Bagà. 

Al segle XVIII ja no s’esmenta, no tan sols com a sufragània, la qual cosa fa pensar que quedà com a capella particular de la casa veïna  del mateix nom. 

Església romànica d'una sola nau coberta amb volta de canó lleugerament apuntada i rematada per un absis semicircular cobert amb quart d'esfera a llevant. Aquest absis és de construcció tardana, ample i més baix que la nau que probablement s’alçà sobre la base d’una antiga construcció pre-romànica.

 

El parament és de carreus de pedra de molt diverses dimensions units amb morter. La porta d'entrada és a migjorn i té un arc de mig punt adovellat. A l'absis trobem una finestra de doble esqueixada de petites dimensions però no hi ha més obertures. La coberta exterior és a dues aigües amb teula àrab. 

Al mur de ponent s’obre un ull de bou i sobre el mateix s’alça una campanar d’espadanya d’un sol ull construït amb pedra picada d’un altre lloc. No és d’època. La base és feta amb pedra picada. 

L’edifici està ben conservat i sembla hi ha persones que tenen força cura en rodejar-lo de flors. Aquí ens va començar a fallar la càmera i aprofiti la fotografia de la porta de Conèixer Catalunya. Suposo que l’Antonio no em dirà res. Malgrat potser ha perdut moltes característiques pures del romànic va goig veure una església amb tan bona aparença. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.