EL REI BLANC

La Núria mirava amb ulls embadalits al seu voltant. Tota aquella gran moguda de la cavalcada dels Reis Mags. Als seus tres anys no entenia massa aquelles coses, però si que tenia molt clar que aquells personatges reials li deixarien moltes joguines.

Anava a coll i be del seu pare, per veure ven bé tota la comitiva, les carrosses, els patges, les torxes, els músics, els soldats... Primer li feien una mica de basarda i s’agafava fortament al cap del seu pare, sense deixar de vista a la seva mare, no fos cas que desapareixes entre la gentada que empenyia. Els seus ulls estaven esbatanats de veure tantes coses diferents, llums, colors , música, alegria, personatges estranys i llunyans... A la ma dreta portava un petit fanalet  que es movia al compàs del neguit del petit bracet.

El moment més màgic de la nit va ser quan aquell  rei alt de llarga barba blanca i cabells llargs també blancs, així com tota la seva vestiment si va apropar i  li va posar a la mà un grapat de caramels . La nena tremolava tota i li va quedar aquella imatge gravada a la retina.

Aquella nit va anar a dormir aviat. Aquell rei blanc va estar present en els seus somnis.  Va sentir que entrava a la habitació i li passava una mà per la cara i li feia un petó al front. Després l’agafava de la mà i se l’emportava a la seva carrossa per repartir regals a tots els nens del món.  Quina nit més meravellosa –pensava la nena- però aviat es va cansar , ella volia tornar a casa, amb el papa i la mama. El senyor de les barbes li deia que encara quedaven moltes joguines per repartir. Ella volia tornar a casa i es va posar a cridar,

¾   Papa, mama... veniu-me a buscar. Vull tornar a casa.

La mare li acaronava la cara suaument, mentre la despertava amorosament.

¾   Calmat, que som aquí.  Només ha estat un somni.

La nena va obrir  els ulls i al veure els seus pares al costat del llit i va fer un somriure contenta.

¾   Va, aixeca’t, que hem d’anar a mirar el balcó.

Tot seguit es va aixecar es va posar la bata i les sabatilles i va sortir al balcó. La cara se li va il·luminar al veure el munt de paquets que hi havia. Mentre els entrava dins la casa amb l’ajuda dels pares, li va tornar a caure bé aquell rei de la barba blanca, que l’havia tornat a deixar a  casa  i li havia portat tantes coses , mentre  s’afanyava a anar obrint cada paquet i admirant  cada joguina que en sortia.

03/01/2015/