EL DESCONEGUT

 

Cada dia el veia passar cap a la mateixa hora, cap a les vuit del vespre, per davant de la finestra de casa seva; algun dia s’havia aturat com si esperes a algú. Ella el veia de dintre de casa, quan tenia la persiana abaixada mes d’un  dia s’havia quedat bocabadada mirant-se’l. Mira que n’era de guapo i ben plantat –pensava la noia.

A la noia joveneta l’atreia aquell desconegut que feia prop d’un mes que es passejava o vivia al poble i ningú sabia qui era ni que feia.

Encuriosida preguntava a la gent, fins que algú li va comentar que era un enginyer  que treballava a les mines del poble veí i que havia llogat un apartament al bloc nou del passeig. Ara entenia perquè passava per davant de casa seva, el bloc del passeig quedava just a la cantonada.

Un dia a l’hora adequada es va fer la trobadissa, va sortir de casa esvalotada i quasi va topar amb ell...

¾   Que fas noia?
¾   Perdó, -va exclamar- anava distreta
¾   Podries mirar per on passes que pots atropellar a qualsevol
¾   És que vaig tard. Adéu.

Va marxar esperitada del lloc mentre que el xicot movia el cap amb displicència. Una mica frustrant va ser la topada per la noia, ella havia imaginat que aniria d’una altre manera.

Havien passat uns quants dies , aquell dissabte a la tarda la noia estava al super fent la compra quan van coincidir en un passadís ,

¾   Què, també tens tanta pressa avui?
¾   No sempre vaig tant esverada, com  l’altre dia.

Ella es va enrojolar una mica, encara que va intentar dissimular. Van iniciar una conversa com dos vells coneguts, mentre  el xicot explicava

¾   No conec  ningú al poble, vaig del treball a casa. M’agrada la tranquil·litat d’aquí, si està molt bé en aquest poble... M’agradaria conèixer els entorns, m’han dit que hi ha uns llocs molts bonics.
¾   Si vols te’n puc mostrar alguns.
¾   M’encantaria

Van  quedar per l’endemà,  diumenge,  anar a fer una caminada fins al Molí de la Bagassa, i la Riera de l’Estornell, ella coneixia molt be aquells indrets i li faria de guia.

La noia somreia interiorment, havia aconseguit trencar el gel amb el guapo i ben plantat desconegut i demà l’acompanyaria a fer una caminada per l’entorn. La topada provocada del primer dia havia donat el  seu fruit.


02707/2014/