Sant Feliu Sasserra és
actualment una població del Bages, però històricament s’ha emplaçat dins la
comarca natural del Lluçanès.
Actualment a més dels vilatans
es reuneixen moltes persones lligades per família i que han cercat mitjans de
viure fora del poble.
En acabar la missa es
reuneixen els assistents a la plaça Major on havia files de cadires i un escenari des on ha
tocat la cobla Rosaleda.
Per començar la Festa en
primer lloc hem sentit la tamborinada dels Grallers del poble.
Aquest any hi havia la novetat
de celebrar el 25 aniversari dels Gegants de Sant Feliu. Els Geganters han
representat una adaptació de la música i dansa de Treure Ball, però ballada pel
Feliu i la Magdalena, els dos gegants del poble. M’ha meravellat la gràcia com
han dansat els dos gegants i en finalitzar el ball la forma com la Magdalena ha
girat una i altre vegada sobre sí mateixa.
Recordar que l’església de la
població està sota l’advocació de Sant Feliu i l’ermita de Santa Magdalena
forma part del nucli municipal.
La dansa (el Treure Ball) és
antiquíssima, perquè si comptem els compassos trobem que té els mateixos que
una sardana curta; la nostra dansa tota sencera té trenta-dos compassos, però
com que la repetim quatre vegades ens dóna el mateix tiratge que una sardana
curta: cent vint-i-vuit.
Pel que fa al dansar-la és
senzillíssim: tenim trenta-dos passos de passeig i trenta-dos punts de saltat,
amb la particularitat que en el compàs setze el ballador, passa el ram per
sobre el cap de la donzella i això és tot.
Pel que fa a la música hi
trobem dues classes de melodia, és a dir, dues tirades totes de setze compassos
i cada vuit la melodia va repetint.
Antigament es ballava una
dansa original de Sant Feliu que tenia dos textos, un de seriós i un altre de
paròdia. Actualment la dansa del Treure Ball es balla per la Festa Major del
poble (el segon diumenge de setembre), per la Festa de la Gent Gran (al mes de
maig) i per la Festivitat de Sant Pere Almató (l’últim diumenge d’agost).
Els dansaires són dues
parelles que representen l’autoritat senyorial. Tot i que no hi ha una
vestimenta estipulada, els homes porten barret de copa, camisa clara, pantalons
foscos, faixa, espardenyes de vetes i un ram de flors a la mà dreta. Les dones
es vesteixen amb xal, caputxa, faldilla estampada i espardenyes de vetes.
En acabar, tot seguit es
procedeix a ballar el Ball Robat, que és un vals-jota també amb repetició. En
una primera part actuen només les dues parelles que han ballat el Treure Ball.
A la segona part, dos homes del públic prenen les dues balladores a les seves
respectives parelles, els quals es veuen obligats a buscar-ne d’altres entre el
públic per continuar ballant.
Això es va repetint mentre hi
hagi homes del públic disposats a robar les parelles, de manera que s’estableix
una llarga cadena fins que s’acaba la peça musical.
Són molts els que han vibrat
en les seves vides, en la seva joventut, ballant i escoltant-la. No us ho
perdeu perquè seria una decepció si es perdés una part del nostre folklore.
No deixeu de conèixer aquestes
festes populars perquè representen les arrels de la nostra Catalunya i la
nostra gent.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada