S’ha escrit molt sobre les relacions Catalunya-Espanya i viceversa per firmes molt més assabentades que jo, per tant no vull entrar en detalls ni bel·ligeràncies de cap bàndol.
Només crec que s’ha d’escoltar
la veu del poble, això que diuen el poble sobirà, malgrat després resulti el
poble emmudit.
Les Lleis, la Constitució,
també s’han de modificar seguint les opinions del poble. No han de retallar el
bon ús de les llibertats de la gent. Les Lleis, mai han de ser una roca immutable als pas dels
anys. Si no seran unes lleis caducades i sense cap sentit cívic.
Tampoc sóc amic de fanatisme,
crec en la democràcia ben administrada, no amb això que repetidament veiem en
la televisió que es pitjor que un atracament a mà armada.
M’agradaria que avui dia de la
Diada de Catalunya fos una festa sense mals entesos ni males interpretacions
per part de cap costat.
Sempre en recordo d’unes
paraules llegides darrerament que diuen que la democràcia és la forma que una
majoria del 51% guanyi damunt les opinions del 49% restant. No ha der així.
Treballem amb seny i sense
fanatisme, el poble català s’ho mereix. No visquem en el passat i construïm una
nova era de pau i de convivència catalana.
Miquel Pujol Mur.
Totalment d'acord amb aquests conceptes que expresses, encara que això de mals entesos i de males interpretacions, en fant i en continuaran fent, en algunes parts.
ResponEliminaDesitjar és una cosa, que es faci realitat, un altre. A les orelles dels sords de conveniència és molt difícil aconseguir que escoltin el clam del poble. I després diran ai no sé com sou si ens haguéssiu dit hauríem parlat. Tan fàcil que és parlar en el moment oportú.
ResponEliminaAbans es solia dir: "Dos no es barallen si un no ho vol". De la mateixa manera, és difícil dialogar si l'altre no està predisposat a escoltar!
ResponElimina