CELEBRACIÓ A SANT PERE DE MADRONA. BERGUEDÀ.

El diumenge següent al dia de Sant Pere l’esglesiola que s’alça als penya-segats de la serra de Queralt s’omple de joia al celebrar-se la festa del apòstol sota l’advocació del qual s’erigí aquest temple. 

Berguedans i berguedanes omplen l’espai lliure sota el l’encimbellat edifici. Si fa fred o el temps es plujós es cerca l’aixopluc a l’interior. 

Una visita a l’església, no queda mai per fer, malgrat l’enrampat pujador. Canta la campana amb la seva veu metàl·lica cridant als fidels a festa gran. La corrua de caminants s’afanyen mentre pugen tant per un cantó com altre del pujol. 

Uns són assentats damunt les roques, altres arrecerats del sol sota els escadussers arbres i els demés a dempeus omplen el coll de muntanya. 

Missa de campanya, una de les misses més boniques, ja que fugin dels murs i teulades, més riques o més pobres, s’obren al esperit en el lloc que Déu construí amb les seves mans. 

Pedres, arbres i groga ginesta, les altes muntanyes al nord, les planures al sud. El sol i cel blau se’ns mostren amb una riquesa que no vol ser presonera de cap paret. 

Després del do de Déu als humans, les pubilles i els fadrins entreguen el tradicional regal als peregrins: la clau pa ametllat de Sant Pere i el ram de flors boscanes. 

Sigui aquest clau la que ens obrí la porta de la salvació de l’esperit. 

Miquel Pujol Mur.