Naveguem pel mateix mar,
remen la mateixa
barca,
gaudim junts la salabror,
de l’aire i dels jorns de calma,
del sol que colra i reviu,
i de les nits estrellades.
i ens abraonen les onades,
i el dia es fa fosca
nit
i tot trontolla i va en dansa.
Llavors; m’agafes
ben fort,
sens deixar el rem de la barca,
i baixet em dius tranquil...
això passarà aviat,
demà... serà un jorn de calma.
Anna - 17 de maig de 2013 -
Anna, preciós, m'agrada molt, bé podria ser la lletra d'una havanera...
ResponEliminaMalgrat tot, sempre junts!
Petons amb el so de la pluja que va caient sense pressa.
Gràcies M. Roser, saps que no ho havia pensat en això de l'havanera, encara que aquí el mar potser és més metafòric, com dues persones que s'estimen, juntes poden bandejar tota mena de tempestes.
ResponEliminaPetons remullats