SANT CLIMENT DE COLL DE NARGÓ. ALT URGELL.

TERRES DE L’ALT URGELL.

  

Visitàvem en aquest ocasió la població de Coll de Nargó i després de passejar pel seu bonic entorn urbà ens aproximarem a conèixer, a la carretera que porta fins a Isona a pocs metres del casc urbà, l’església de Sant Climent. 

La vil·la de Nargó, denominació amb que apareix a la documentació fins el segles XV-XVI l’actual poble de Nargó és esmentada l’any 1016 però el seu terme té un esment més antic: l’any 988 el comte Borrell, la seva muller i el seu fill permutaren amb el bisbe d’Urgell i els canonges de Santa Maria de la Seu les viles de Cuvilare i Montinasell, situades al terme de Nargó. Nargone figura en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell. Podria ser una grafia aglutinada de Nargó per N’Argó i en aquest cas Argó seria un nom personal. 

La llista de possessions i pertinences és llarga d’elaborar i s’hi barregen tot un seguit de noms religiosos com personals com La Seu, Sant Serni de Tavèrnoles, Santa Maria d’Organyà, Santa Cecília d’Alins, col·legiata d’Àger, Caboet i finalment Castellbó. També hi ha referencia a la vila de Nargó, que era “closa e les cases fan de muralla, és vila franca e ben forta”. 

L’antiga església parroquial de Sant Climent, fou restaurada entre els anys 1930-31 per l’Associació d’Amics de l’Art Vell amb la col·laboració del bisbat d’Urgell, de la Diputació de Lleida (1000 pessetes) i la subscripció popular (392,50 pessetes) del poble de Coll de Nargó.  En alguna informació diu que va ser possible gràcies a la intervenció de Josep Puig i Cadafalch, la qual cosa desmenteix l’Enciclopèdia de l’Art Romànic que ens diu que les obres van ser dirigides pel secretari de l’Associació, l’arquitecte Cèsar Martinell i no per en Puig i Cadafalch.  

En les obres de restauració és descobrí la planta de l’edifici adossat al costat sud, s’escataren els murs, s’obriren les finestres baixes del campanar, mancades de mainell, i es reforma la façana de ponent amb la construcció de la gran finestra cruciforme, que substitueix a una finestra de doble esqueixada. També es procedí a repicar tot el parament. 

Ës tracte d’un edifici que a desgrat de la seva simplicitat, ofereix un gran impacte plàstic, causat per una encertada relació entre els volums i accentuat per una decoració distribuïda en llocs estratègics dels parament exteriors. L’absis és decorat amb un fris d’arcuacions cegues i lesenes. 

L’única nau, d’arquitectura romànica-llombarda, és coberta amb volta de canó, capçada a llevant per un absis semicircular precedit per uns simples ressalts fusionats amb un arc de mig punt que fan la degradació amb la nau la qual però torna a eixamplar-se on accepta el campanar.

 

El temple rep llum mitjançant sis finestres, tres de les quals són situades a l’absis, dues al mur de migjorn i l’altra al mur de ponent. Aquesta finestra de ponent és d’esqueixada simple amb obertura cruciforme i fou refeta en les obres de restauració. 

L’accés a l’interior és pot fer per dues portes: una a ponent i l’altra al mur sud, ara en desús. Amb dues són rematades amb arcs de mig punt adovellats. 

El campanar de torre és compon de dues arts consistents en una alta socolada de pla rectangular i forma atalussada, amb la sobreposició  d’un pis, alçat posteriorment i cobert amb una teulada piramidal de lloses. 

Durant la guerra civil espanyola va servir de polvorí a l’exercit de la República, fou bombardejada en diferents ocasions i encara que moltes bombes caigueren a pocs metres de l’església , no tingué desperfectes. 

L’església de Sant Climent de Coll de Nargó és catalogada des de l’any 1946 com a Bé Cultural d’Interès Cultural. 

Si podeu acosteu-vos a conèixer aquest bonic poble de trencats carrers i dita església, així veureu la nova dins el poble i l’antiga a la sortida, ambdues sota l’advocació de Sant Climent. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.