TESTIMONI

Començava a fer-se fosc i al carrer hi havia poca gent. M’agradava  mirar pel balcó com es feia de nit a l’hivern, veure els carrers solitaris i il·luminats des d’aquella alçada. Anava ben abrigada doncs el fred era viu, i de sobte va passar. Jo ho mirava des del balcó i no podia fer-hi res per aturar-ho. Intentava cridar, però  des d’un sisè pis no es sentia res al buit, a més cal afegir-hi el soroll dels cotxes.

 

Vaig com finalment un cotxe s’atura. Que bé!  - penso- almenys algú es valent per planta cara a l’agressor.  Però, oh! que està passant? Del cotxe en surt un home que dona un cop a la noia que es resistia i aquesta mig inconscient es ficada per força a dins el cotxe pels dos homes

 

Vaig cridar, volia intentar aturar-los. Vaig mirar la matrícula del cotxe però des d’aquella alçada no es veia. Vaig trucar als Mossos D’Esquadra, aquests van començar a fer-me preguntes. Els dic que es una emergència, que han segrestat una noia davant de casa meva.

 

Després de moltes dilacions , sols he pogut detallar el cotxe, un Volvo  negre o fosc i una mica la dona i els agressors. Em diuen que si localitzen algú ja m’avisaran perquè faci de testimoni.

 

Han passat dos dies, ningú no m’ha dit res. Quan jo he telefonat a la Comissaria  per si sabien alguna cosa  m’han contestat:  “Sense novetats.  Estem investigant.”

 

Avui, al tercer dia del incident llegeixo al diari, una noticia en un requadre petit a la portada on dos nens de deu i dotze anys, denuncien la desaparició de la seva mare, fa dos dies que no va per casa. Treballava a la nit i de dia dormia i tenia cura d'ells. Fa tres dies que no ha aparegut per casa. Els nens estan sols,  tenen la nevera buida,  no tenen menjar i no saben res de la seva mare.  La dona estava en tràmits de separació. El pare no esta localitzable.

 

La descripció de la dona es calcada a la noia que van agredir a sota de casa. La policia està encara sense novetats.