Vam deixar el cotxe aparcat una mica
abans d’arribar al Molí d’en Guell i seguiren la pista de terra que ens hi
conduí. Dins del nostre ànim caminar és un recurrent habitual. El camí va ser
de pujada durant uns tres o quatre quilometres i finalment vam veure dalt del
coll els edificis del poble de Bonner.
La panoràmica des de la plaça del poble
domina tot la vall del riu de Vall amb els seus penya-segats i gorgs. Arbres i
natura pura omplien la nostre visió. La serra d’Ensija amb el cim de la Gallina
Pelada s’albirava rere nostre.
Només el soroll d’una serra mecànica
en la llunyania trencava el silenci i la solitud dels enrunats i buits
edificis. La casa gran amb senyals del seu abandó, rere l’església un pou
d’aigua, una segurament muralla i la resta de les cases simplement murs sense
teulades ni cap element habitable. Un corb segurament molest per la nostra
presència i amb un niu que protegir en els entorns s’exclamava
contínuament. Tot el demés silenci i
solitud.
Santa Eulàlia de Bonner, en algun
lloc també l’he trobada anomenada com Sant Miquel i Santa Eulàlia de Bonner. És
situada dins la històrica vall de Gósol i formava part del terme casteller de
Fraumir. Depenia eclesiàsticament del bisbat d’Urgell com a sufragània de
l’església de Santa Maria del Castell de Gòsol.
Surt esmentada en el s. XI com un
dels límits de de l’església o del terme de Tuixén. L’a. 1029 el comte Ermengol
II d’Urgell confirmava a Santa Maria de la Seu d’Urgell la possessió de la
vil·la de Tuixén, un del límits és l’església de Santa Eulàlia (...de occiduo ad domun sancte Eulalie).
En el s. XIII és documentada com a
parròquia (Bochner), concretament
l’a. 1293 però en la visita al deganat de Berga del 1312 no s’esmenta com a
tal.
Al s. XIV fou possiblement
l’església del Castell de Bonner, una de les moltes fortaleses que Sibil·la de
Berga permuta amb el rei Jaume II l’a. 1309.
El s. XVIII Santa Eulàlia de Bonner
(Bolner) al terme del castell de
Fraumir, juntament amb Sant Vicens de Moripol, i Sant Andreu de l’Espà eren
sufragànies de la parròquia de Gósol.
L’església és un edifici d’una sola
nau coberta amb volta de mig punt i coronada amb un absis semicircular a
llevant. Tant la nau com l’absis foren desproporcionadament sobrealçats, cosa
que ha accelerat el seu esfondrament.
L’edifici presentava tres obertures,
actualment només resta la de la paret de migjorn amb arc monolític de mig punt.
Les dues que corresponien a l’absis com la major part de l’element absidal són
desaparegudes.
La porta d’entrada també al mur de
migjorn és d’arc de mig punt fet en dovelles petites tot i que els muntants són
més grossos.
Al mur de ponent hi ha el campanar
d’espadanya de dues obertures i la seva construcció es de quan van sobrealçar la nau. En aquest
mur es veu clarament la línia de la primitiva construcció i el nou i gran
afegit.
El què resta de l’interior és
enguixat i pintat segons formes neoclàssiques. En la paret occidental hi queden
unes bigues i una barana del cor.
La casa gran que forma part del
conjunt ostenta gravada en el seu dintell la data de l’a. 1771 segurament quan
és va sobrealçar l’església
El camí per arribar-hi forma part de
la Ruta dels Bons Homes.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur.
Fotografia: Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada