L'ÀVIA I EL NÉT. El conte del Guillem.

Era un dia de juliol a la tarda. De sobte es va desencadenar una gran tempesta, llamps i trons i aviat va començar a ploure fort. El Guillem estava a l’ordinador fent jocs, l’àvia va cridar,
- A tancar-ho tot , que hi ha tempesta forta.
El televisor, l’ordinador, tot desendollat, el nen ja ho sabia que en aquests cassos s’havia de tancar tot, era perillós a més l’àvia tenia pànic a les tempestes
-Hi ara que farem! tampoc puc sortir a jugar a futbol . M’aburro!!!
-Pots llegir una mica, o fer deures!
-Nooo..! Perquè no fem un conte? com fèiem abans. Escollint paraules.
-Molt bé, d’acord

Feia temps que no ho havem fet això de fer contes amb paraules, potser dos anys ben bé. De seguida vam tenir un foli blanc i un llapis i.... apunt per començar.
-Bateria de paraules, una cada un, la primera paraula que ens passi pel cap:
Tempesta- paraigües-esmicolat-plorar-aventura-cançó-daltabaix- rellotge-campanar-esmorzar-verd i alt.

Àvia i nét comencen a escriure, mitja hora concentrats, no es sent ni una mosca, només el xiuxiueig de la pluja que a fora va caient i de tant en tant algun tro acompanyant del llamp corresponent.

Han acabat els dos d’escriure, també la pluja s’ha esvaït, Ara toca cadascú llegir el seu conte, comença al Guillem, que no li ha posat títol, i per això li direm,

Conte del Guillem

Hi havia una vegada un nen que es deia Marc. El Marc era molt alt i prim. Tenia els cabells curts i rossos i els ulls de color verd. Era molt llest però una mica entremaliat .Vivia a Berga amb els seus pares i una germana petita. Un dia va arribar una gran tempesta i els pares els van dir que es quedessin tancats a al seva habitació. A la Laura li feien molta por les tempestes i es va posar a plorar, llavors els pares se la van endur i el Marc és va quedar allà tot sol.
En Marc que s’avorria molt va decidir anar a viure una gran aventura. Va agafar totes les pilotes i llibres gruixuts que tenia i els va posar dintre el llit, per què els seus pares no notessin que no hi era. Va agafar un paraigües i es va escapar per la finestra.
En Marc se’n va anar a la parada d’autobusos per anar a dalt de tot de Queralt, però es va equivocar d’autobús i sen va anar a parar a un petit poblet de muntanya que es deia Vallcebre.
El nen va quedar parat al arribar allà dalt i es va enfadar molt i va començar a fer animalades. Anava molestant tots els animals que trobava, els tirava pedres, trucava a les portes de les cases i s’escapava, etc. llavors va trobar un gat molt enrabiat i li va cantar una cançó per tranquil•litzar-lo, però el gat li va plantar cara i li va esmicolar el paraigües. En Marc és va escapar, però un senyor d’allà el va atrapar. La gent de Vallcebre no era gaire pacífica amb els bromistes i van penjar al Marc a dalt del campanar i estaven disposats a tirar-lo daltabaix. Finalment aquella gent anaven a tirar el nen avall, i just quan estava a punt de caure, va sentir l’alarma del seu rellotge. En Marc es va despertar d’una revolada i es va alleugerir al comprovar que allò només havia estat un somni. Va sentir la veu de la seva mare que el cridava per anar a esmorzar i ell se’n va anar feliç i content pensant que tot aquell somni mai no havia passat.
Guillem

Àvia ara et toca a tu llegir el teu!!!