El teu llibre de poemes,
el tinc al capsal del llit,
el llegeixo en les nits fosques,
quan la son, no vol venir.
El teu llibre de poemes,
em parla de tu i de mi
de rialles i tristeses,
del temps que vas viure aquí.
El teu llibre de poemes,
és una part, un bocí,
d’aquella bonica història,
que va capgirar el destí.
Al teu llibre de poemes,
hi ha viu un tros de l’ ahir,
el més intens que vam viure,
i un final tràgic tenir.
El teu llibre de poemes,
vull, que arribada ma fi,
m’acompanyi dins la caixa,
en el meu darrer camí.
- abril de 2012-
Ostres, Anna, és teu aquest poema? L'he trobat preciós...Tot i que el seu idil·li va tenir un final tràgic, vol que el llibre l'acompanyi fins el final...
ResponEliminaUn petó de dissabte a la tarda.
M'alegro que t'hagi agradat. El vaig fer un dia, pensant en una persona coneguda, de mitjana edat que havia perdut la seva parella amb qui estava molt unida.
EliminaPetons de començament de setmana
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina