El davantal de l’àvia penja rere la porta com qui demana treva després d’una forta lluita. Sa mestressa ha emprés un llarg viatge, sense tornada, i sembla que el seu destí va lligat a la rodanxona persona que feia anys l’utilitzava. És el davantal de la cuina, no un davantal qualsevol. No el feia pas servir per tallar i recollir l’herba, malgrat tot l’olor de la saba també li agrada. Ni per donar de menjar al bestiar o recollir els ous de les gallines o per matar-los per fer un bon dinar. Solsment és el davantal de la cuina. L’hagués agradat ser aquell de cuidar la mainada. L’oloreta tendra de la quitxalla l’encanta fins la darrera fibra del seu teixit. Però no aquesta no és la seva tasca.Només penjava rere la porta amb els draps de la cuina i unes manyoples gruixudes que la jove li va regalar. Poques vegades se les posava purament per compromís. Quan li preguntaven deia que no les hi sabia fer servir. Sempre m’he servit dels draps i la falda del davantal. Amb les manyoples em trobo com un gos amb sabates.
Encara recordo quan treia els canelons del forn de llenya amb un drap a la mà i el davantal per protegir-ne l’altra. Deixava sobtadament la safata que cremava damunt els ferros de la cuina i més d’un cop es llepava la punta dels dits socarrimats. Aleshores, si la invitada era la nora regaladora de manyoples, se les posava per treure les safates a la taula.
Les manyoples i els draps han marxat com empesos per l’aire de la mort, només resta el davantal esperant el seu destí.
S’obre la porta i la noia, la néta gran, mira darrere la porta com cercant alguna cosa oblidada. Toca el davantal i el seu olor li recorda l’àvia i els seus menjars. Una subtil barreja d’oli, sal, una flaire de guisats, la cuina i l’olor de la persona que l’utilitzava sovint per eixugar-se les mans.
El davantal de l’àvia- diu la noia- Què hem farem?
Se’l torna a mirar i pensa: Em podria servir per fer... La roba és molt maca. Ben neta i polida.
El davantal, penja tot sol rere la porta, segurament servirà per una nova generació.
Miquel Pujol Mur.
Berga, 26 juny 2012.
De com una peça de roba ens porta records d'una persona estimada.
ResponEliminaLlavors si es guarda, cada vegada que es torna a trobar es pot sentir una mena de remordiment per no donar-li un ús adequat i com a contraposició, dol de fer-la malvé.