BONA I MALA SORT

 

“Existeix una porta per on pot entrar-hi la bona sort, però tu en ten la clau”

Aquesta tarda he arribat a casa cansada i amb un mal de cap impressionant, per la xerrada que he tingut  amb la   Raquel, una companya de classe . Feia temps que no en sabia res d’ella, però no ha canviat gens és igual que sempre, la persona més pessimista, trista  i  desventurada  que hagi vist mai. Sempre amb queixes i lamentacions. Totes les desgràcies li passen a ella . Sempre planyent-se de la seva mala sort... ara  l’acaben d’acomiadar de la feina, es veu que el seu cap la tenia de cap d’esquila i no ha parat fins fer-l’ha fora i  amb la crisi actual qualsevol troba feina . També que fa unes setmanes ho han deixat amb el seu company i com el pis era d’ell  ha hagut de tornar a casa de la mare, i per  postres la mare té una depressió de cavall i no  entén el que li passa i a més l’ha de cuidar i vigilar. Tot em surt malament, sembla que hagi trepitjat merda -no parava de dir.

No us ho creureu , però sempre ha fet el mateix, tot s’ho agafa pel cantó que crema, llavors encara em diu... tu si que tens sort, has nascut amb la flor al cul i tot et surt bé... jo en canvi... tot fatal. Vaig  intentar fer-li veure que s’havia d’agafar les coses d’una altre manera . Jo tot el que tinc m’ho he hagut de currar i no tot m’ha sortit bé, però de les errades i decepcions se’n pot treure experiències i noves oportunitats.

Mira noia, ets jove, tens 35 anys, deixa de lamentar-te i encara la  vida, les coses dolentes passem i mira les bones que tens al voltant. Finalment li vaig etzibar... Escolta... diuen que   existeix una porta per on pot entrar-hi la bona sort, però tu en tens la clau.... i crec que sempre la tens tancada. Em va mira amb uns ulls fora d’òrbita. Hi em va deixar anar  “Et fots de mi , oi?” encara sento el seu emprenyament, però vaig continuar. Canvia la visió de les coses i de les entrebancades treu-ne una oportunitat i deixa que la sort entri en la teva vida.

¾    Si, em la situació que tinc, no se quina cosa positiva en puc treure.

¾    Et jove i tens salut. Tens refugi a casa de la mare. Ella està malament, com no treballes la pots cuidar i estar per ella. T’has preguntat com li pesa la soledat, aprofita l’estar juntes per recuperar la relació que no teniu des que va morir el teu pare.....

¾    Mira veig que no em vols entendre i tinc molt tard. Adéu.

Va marxar una mica picada, em va saber greu, però algú li havia de dir. Sempre ha fet el que ha volgut i a mi que em deixi en pau perquè a vegades volguen ajudar ens surts escaldat.    Em vaig a fer una mica de sopar, miraré una peli i m’oblido d’ella.  En  aquests moments es quan trobo que una mica de  soledat  va de meravella... la setmana vinent torno a tenir el menuts i s’ha acabat la calma.

Van passar tres o quatre dies i amb els dos petits marrecs a casa i la feina, estava distreta i  ja m’havia oblidat de la Raquel, per això em va estranyar aquell vespre al veure que era ella la que em trucava al mòbil. Vaig estar per no contestar, però vaig pensar no ser mal educada  i veure el que li passava. Després de les salutacions i de dir-li que tenia el temps un xic just, em va dir que seria breu.

¾    Et volia demanar disculpes per com me’n vaig anar l’altre dia, després vaig pensar que potser tenies raó i volia posar-ho en pràctica.

¾    No hi ha de què, però me’n alegro.

¾    Tenies raó sobre la mare, està molt contenta de tenir-me amb ella, fem xerrades, ens hem retrobat  l’acompanyo a comprar i al metge,  està molt millor i jo crec que també.

¾    Estic molt contenta.

¾    Això no es tot encara. A traves d’una amiga d’ella que vam coincidir al metge, la filla d’aquesta acaba d’obrir una “boutique” i li falta una nova dependenta. Dilluns començo a treballar-hi. Tu m’has portat la bona sort.

¾    No he estat jo, has estat tu que l’hi has obert la porta.

¾    Quedem alguna estona per fer un cafè, es que tinc encara moltes preguntes per fer-te.

¾    D’acord la setmana que ve, ens truquem un dia i quedem.Vaig penjar el telèfon i no m’ho podia creure, les meves paraules havien fet afecte. Me’n alegrava  per ella,  havia valgut la pena el maldecap d’aquella  tarda. Realment jo sempre he cregut que la sort la majoria de les vegades se la crea un mateix.

2   22-05-2020-