dilluns, 4 de febrer del 2019

TOT SE'N VA EN ORRIS



No se ni com m’he ficat en tot això, tant tranquil que estava col·laborant de tan en tan amb ells i sense cap mal de cap, però és clar em van venir a buscar, a demanar-me ajuda , dient-me que era una emergència i no m’hi vaig poder negar.

Estava tot a punt d’anar-sen en orris per culpa d’aquell malparit  de director, que amb bones paraules i fent el gara gara a l’un i l’altre anava fent de les seves, embutxacant tot el que podia, al final ho ha deixat tot empantanegat i s’ha emportat tots el diners que ha pogut  i a deixat al Centre a punt de fer fallida.

Aquest Centre fa deu anys  que funciona amb ajuts i donacions , amb un equip que el dirigeix i l’esforç dels  voluntaris. Aquesta colla de persones amb deficiències intel·lectuals es refien de nosaltres, tenen el seu treball i la seva vida muntada aquí. Teníem plans per engrandir el centre, l’equip de treball funcionava bé, hi cada dia apareixen noves sol·licituds per entrar-hi. Nois i noies que han aconseguit fer una vida normal, tot i la seva discapacitat, que treballen amb nosaltres , uns viuen a casa seva i altres ja viuen en pisos tutelats per voluntaris, alguns tenen parella, cosa impensable uns anys enrere, i se’n surten prou bé.

Quan ahir em va trucar el senyor Joaquim, el fundador i artífex de l’empresa, ara ja jubilat i a punt de fer 90 anys, però encara gran col·laborador i director emèrit em va explicar tota l’odissea,  tot demanant-me ajuda, i gairebé plorava, l’esforç de tant anys , es veu que el director que portava tota la part administrativa i tots el comptes... havia emprés grans projectes, alguns amb subvencions , però aquests han resultat només paper mullat.

El cap de setmana passat, va acabar de buidar tots els comptes i va marxar amb la seva amant cap a un lloc desconegut, es veu que la seva dona els va alertar, perquè el mateix li va fer a ella, per algunes pistes trobades  o un ordinador es creu que poden ser a algun país de Amèrica del Sud. El cas està ja en mans de la policia.

Per poder continuar amb el Centre i els projectes ajornats és veu que es refien i aposten per gent jove i honrada. Tota la gent que hi ha acollida i treballant amb nosaltres no poden quedar abandonats. El mecenes inicial i posarà certa quantitat de diners  i l’Ajuntament també ajudarà. Jo recent acabada la carrera de Econòmiques  i de moment sense feina penso dedicar-me de ple, si que cobraré un petit sou, però el que em motiva és el repte de tirar endavant  l’Associació i poder continuar donant una sortida laboral a aquestes persones . També perquè tindre  al meu costat a la Mireia, que és un encant de noia i ja m’ha dit que em recolzarà i ajudarà en tot. També la junta directiva, tot i ser gent gran pensen  posar-hi la màxima dedicació.

Tindrem feina, però ens en sortirem, n’estic segur... quasi igual que els inicis... tot està per fer... però amb esforç i il·lusió ... tot és possible.

23-01-2019-

4 comentaris:

  1. Sort que el món és ple de bona gent que mai sap dir que no, quan se li planteja una causa justa...
    Petonets, Anna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó M. Roser, sort de la bona gent que hi ha pel món, perquè dels sense escrúpuls també n'hi ha pels descosits. Uns compensen els altres,
      Una abraçada.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Gracias a ti Bea, por tus palabras y por seguir nuestros relatos.
      Un abrazo.

      Elimina