Aquella nit vaig sortir a celebrar
el fi de curs amb les companyes i els companys. Una nit boja va comentar un
dels amics. Així va ser, vam començar a voltar de bar en bar. De sala de festes
a sala de festes. Anàvem sense rumb determinat. Fèiem gresca i bevíem en tots
els llocs on entràvem. Sense rumb com un vaixell perdut en una tempesta. I a
més amb moltes ganes de divertir-nos.
Ben bé, no sabria dir on l’havia
trobada. Potser a l’aparcament del centre comercial, o la cafeteria on vam anar
després. No ho sé! Només recordo que enmig de la barra del darrer bar una mà
lleugera va acaronar-me el clatell. Un llampec voluptuós va baixar per la meva
esquena fins a...
El pantaló em tibava endavant a
causa de la meva ... Aleshores la seva mà va protegir la meva tenda de campanya.
Aprofitant-se de la meva manca de voluntat, va situar-se davant meu i amb
quatre savis moviments de malucs, va alleugerir-me de la meva excitació.
Les llumenetes de colors de la sala
de festes van fer-me adonar de les centelles daurades que es bellugaven dins
els seus ulls.
Ara som sols a la sala de ball. He
perdut les companyes i els companys. Els meus ulls embadalits tenen la mirada
fixa en els seus. Mentrestant dansem lentament fragant cos amb cos. Noto la
seva escalfor que revifa el meu ...
La meva calor es concentra en un
punt d’àlgida turgència. Els meus ulls sense voluntat segueixen el mandat dels
seus. Finalment estem en una habitació. La roba ha seguit els nostres
voluptuosos desitjos. La nuesa descobreix una cosa impensada.
Allà
a on jo esperava trobar un somriure vertical penjava ...
Per què negar-ho, allò que jo volia
enfonsar a dins la meva conquesta va davallar en un instant.
Esparverat vaig agafar la roba de
terra i posant-me una mà rere, no fos ... vaig córrer.
Miquel Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada