La nostra decisió va ser presa ja
que el camí segueix el curs del Llobregat i sempre l’aigua que corre riu avall minora
un xic la calor. També per què tota el camí és planer i majoritàriament
ombrívol.
Aparcant el nostre vehicle al pont
de Pedret obviaven la carretera asfaltada que baixa des de Berga. Aleshores només va ser qüestió de caminar per
la pista que aprofita l’amplada de l’antiga via del tren.
Un camí fàcil de poc desnivell i
sense perill. A comentar, és una llàstima que les dues tanques de fusta, una a cada
entrada del camí, siguin trencades. No saben si a causa d’una bretolada o a raó
d’alguna necessitat urgent.
Com aventura fàcil, el pas pels tres
túnels, que crec havia escoltat eren il·luminats, però el dia de la nostra
travessa les llums eren apagades. Potser un pla d’estalvi.
Les distàncies són assenyalades amb
uns pals al costat del camí. Sempre és interessant saber quan tros has caminat
i quan falta per recórrer. Després d’una parada a Cal Rosal, inclosa una beguda
refrescant, van fer el camí a la inversa.
Ara posarem unes dades copiades del
cartell informatiu que crec que poden ser interessants de conèixer:
El tren de
Manresa a Guardiola de Berguedà va ser l’únic projecte de ferrocarril secundari
fet realitat a les comarques del Bages i el Berguedà dels molts que es van
redactar, dibuixar i plantejar de mitjan
segle XIX i fins a primers anys del segle XX.
L’any 1881 es
va iniciar la construcció del tren entre Manresa i Berga que , arribaria fins a
l’estació d’Olvan, a cal Rosal el 1887. L’últim tram projectat des de cal Rosal
fins a Berga, plantejava serioses dificultats tècniques i econòmiques i,
finalment, enmig d’una gran polèmica entre polítics, industrial i l’opinió
pública, el tren va quedar aturat a Cal Rosal.
Aquesta
estació va ser una de les més importants de la línia ja que durant anys va fer
l’estació final, d’estació de Berga, i amb la posada en marxa del tram fins a
Guardiola va passar a fer d’estació d’enllaç.
L’avanç de la
construcció del tram que havia d’arribar fins a Guardiola del Berguedà va ser
complexa. Tot i que la construcció es va iniciar aproximadament el mateix any
que l’altre tram, la complexitat de les obres- atesa l’orografia del terreny,
ple de desnivells, la considerable quantitat de túnels i ponts que s’havien de
construir- a les quals es varen sumar problemes amb diversos industrials va fer
que el tren no arribés a l’estació de Guardiola fins l’any 1904.
Un tren que va
costar molt d’arribar i molt poc de marxar, ja que l’any 1972 l’ajuntament de
Guardiola va rebre la notificació de supressió de la línia fèrria en el tram
d’Olvan a Guardiola perquè quedava afectada per les obres de construcció de
l’embassament de la Baells.
El 2 de maig
de 1972 va sortir l’últim tren de Guardiola i el tram Guardiola. Cal Rosal
quedà definitivament clausurat. Un any més tard , es va clausurar la resta de
la línia cap el sud, fins a Sallent.
Mentre camines pel recorregut de
l’actual Ruta Verda et donés compte dels enormes treballs de la seva
construcció, sempre pensant en la maquinaria que existia abans i de l’enorme esforç
dels obrers.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia. M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada