Baixo
per les escales de La Ribera i m’omplo de l’olor de la bidauva i la pólvora.
Sento
els batecs del cors que pugen cap a la Plaça.
------------------------------------
Avui
que hem parlat d’escales, també vull dir que les parets també fan pensar. De
fet hi ha una dita: Les parets parlen.
Qui no s’estima les parets de casa seva? Que
de tantes vivències han estat testimoni!.
¿ Qui
no entra en una habitació que ha vist patí o morir a un ser estimat i
esgarrifar-se li la pell?
¿ Qui no
s’ha emocionat amb la grandesa d’un castell o esglésies mil·lenàries?
Com no
es pot pensar en els homes valents i
intel·ligents que amb minsos recursos van fer aquelles muralles i campanars que
desafiaven la llei de la gravetat?.
I els
ponts? dels ponts podríem parlar-ne, no
100 paraules sinó 1.000 paraules PARAULES
Berga 07-06-2016
Mercè López Gasulla
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada