Rebia per correu
aquest antic anunci d’una motocicleta Montesa. Aquells records oblidats tornaven
a ser presents a la memòria. Quants anys han passat? Tal vegada molts, posar
massa, no és la paraula adequada, malgrat sigui la millor per definir la
realitat. Part de tota una vida seria més adequat però per què penedir-se d’haver
viscut quan gran part dels successos han estat força agradables.
Sempre tot el
que recordem ha de ser bo i aprofitable. Aquella cosa tan dolenta que ens va
passar en un moment indeterminat més val ignorar-la. Mirar sempre endavant és la premissa, ja que les
equivocacions només formen part de l’ensenyança de la vida.
En comenten molts
errors a la vida però no han de omplir cap racó amarg a la memòria. Només han
de ser una dada que roman guardada en un arxiu intern i és necessària per intentar
no fer-ne cap més . Però sempre sonarà a les nostres orelles les sabudes paraules que diuen: “el ser humà és l’animal
que ensopega sempre amb la mateixa pedra”. I ho hem d’assumir, som imperfectes, errem i caiem una i altra
vegada en el mateix pecat.
Aixequem-nos,
lluitem i sortim endavant. Malgrat sigui posant els genolls a terra. Cada matí,
hem de renovar els nostres pensaments i
alçant la cara i el cor iniciar el nou dia.
Després
d’aquesta sèrie de pensaments que segurament no sóc la persona més preparada
per recomanar al no tenir suficients estudis torno al principi.
Paso a recordar
dos instants on una moto Montesa Brio 80/81 em van fer ser feliç. Dues en el
meu pare: Una sortida a Santa Fe del Montseny i un viatge a la Vall d’Aran. A
més hauria d’afegir la tercera, quan vaig ser posseïdor d’una d’aquestes motos
i em va ser força útil.
Sempre quan parlo
de vehicles majoritàriament és de
màquines de segona mà. A més, no són gens comparables a les actuals.
Els records a la
distancia del anys sempre han de tenir la seva part positiva, malgrat a vegades
deixem un sabor agredolç a la memòria.
També va servir
com a mitja de transport en aquells temps en què no anàvem sobrats de diners.
Un hurra
emocionat per una motocicleta que va fer història i va omplir de somnis el
jovent d’aquella època.
VISCA LA MONTESA Brio 80!
Miquel Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada