Els camins com la
vida, tant els uns com l’altra, en el transcurs dels anys ens marquen
l’existència.
Quantes cruïlles
són només mostra de les nostres dèries.
En quantes
desviacions deixem enrere la família i els amics.
Fins aquell moment
final, quan en el camí i en la vida, els nostres ulls s’enfosqueixen de divisar
nous horitzons.
Miquel Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada