El Josuè està dormit
a casa seva. No és una gran casa, només un lloc per dormir, menjar i treballar.
Tot amb el mínim espai. Les parets són de toves de fang i palla, fresques a
l’estiu i càlides a l’hivern. En la plana davant de la casa té arrendades a
l’amo Ananies una dotzena de quarteres de terra. Al patí hi ha la cort dels
porcs i també cria un petit grup d’aviram. Just el necessari per la vida
familiar. La seva feina principal és treballar la terra i aconseguir pagar al
propietari la seva part.
Dolços cants el desperten
de la letargia del són. Surt un xic espantat al pati i mira al cel nocturn. Aleshores
veu llums i un àngel que anuncia amb veu dolça un succés mai vist.
¾
El Messies és nat!
Observa com els
pastors guarden els seus ramats i posant-se les seves gruixudes samarres prenen un costerut camí cap on una llum meravellosa
il·lumina el cel i atrau les mirades per la seva gran bellesa.
Torna a ressonar
el bell cant de les alçades celestials.
¾
El Messies és nat!!!
Commogut fins a
la part més íntima del seu ser, Josuè decideix veure d’a prop el prodigi. Havia
escoltat al mercat del poble murmuracions d’un proper i gran esdeveniment.
Aleshores ha agafat un sac i l’ha omplert dels productes dels seus hort i
camps. Fica pastanagues, codonys, moniatos i castanyes a la part baixa i
l’acaba d’omplir amb fruites de l’hort: peres, pomes i raïm. Carregant-se’l a
l’esquena segueix als altres per l’estela de llum que condueix fins al
pessebre.
La seva càrrega és
lleugera per un home acostumat al dur treball però no evita que alguna
sotragada, a causa del mal camí, remogui l’interior del sac.
El raïm protesta
amb veu airada:
¾
Em xafeu i arribaré sucós!
¾
Ai! A mi també em feu mal.- deien
amb veu carrinclona les peres- No veieu que arribarem tacades.
¾
Fotre’t !- Li contestà la
castanya.
¾
A mi que m’expliques!- intervingué
el moniato.- Som a sota de tot, us aguantem i encara protesteu.
¾
A mes per que protesteu tant. Si encara
us trauran les primeres. A nosaltres, hauran d’abocar el sac per fer-nos sortir.-
Replica la castanya ja emprenyada.
¾
Sí, però tu ets dura.
¾
Home, poma. Sí, sóc una castanya
forta, no una figaflor com tu.
El raïm, que
està molt enfadat al sentir les paraules de vanagloria de la petita de pell
fosca, respon amb veu aspra i mala llet:
¾
Sí, però a vosaltres us fotran a
la foguera abans de menjar-vos.
Quin batibull s’ha
format dins el sac. Els codonys, les castanyes i els moniatos ataquen a les
peres, pomes i raïm. Si un tira guitzes, l’altre escup amb ràbia i mala bava.
Sort hi ha que
el Josuè enlluernat per la llum, dins el seu somni despert de veure al Redentor,
només escolta la música celestial.
A l’arribar en
presència del nouvingut rei del cel i la terra posant-se de genolls ha obert la
seva ofrena.
Sabeu què? Les
fruites són xamoses, tendres i oloroses. Les castanyes i els moniatos de sota
també ofereixen el seu peculiar olor.
El miracle de
Nadal s’ha complert.
¾
El Messies és nat!!!
¾
Pau als homes i dones de bona voluntat!!!
Miquel Pujol
Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada