EL MIRALL DE l’AULA

Que n’és d’avorrit estar sempre al mateix lloc. Si que per aquí i passen diferent persones, ja que hi fan molts tallers i moltes coses,  però per gairebé tothom passo inadvertit, entre el munt de coses que hi a als prestatges. Excepte alguna senyora que quan passa pel meu davant s’arregla els cabells i em fa l’ullet.

Fa estona que estic mirant aquesta colla de gent asseguts al costat d’una llarga taula. Bé, abans uns homes n’han ajuntat tres i sembla una de llarga. Damunt hi ha alguna llibreta o papers, llapis, bolis, algun mòbil i poca cosa més. Les persones parlant animadament, sembla que discuteixin sobre alguna qüestió, algú em mira de tan en tan i li torno la mirada reflectida de tot el grup. M’agradaria escoltar el que diuen , però no entenc el seu llenguatge. La meva missió és emmirallar tot el que és mou a l’entorn.

 Aquest grup de persones em tenen encuriosit. Hi ha homes i dones de diferents edats, la dona que seu al capdamunt  de la taula sembla que dirigeix la colla,  els altres escoltant atentament. Crec que els diu alguna cosa important.

Caram! Que ha passat ara? De sobte tothom ha callat, han mirat una mica al voltant i han agafat el llapis o boli que tenien al costat i tots s’han posat a escriure a la llibreta o als fulls que portaven. El silenci és total, tots estan concentrats en el que estan fent . Bé, la senyora del cap de taula no escriu, només se’ls mira, deu ser la que mana més.

Tinc ganes de saber com acabarà tot això, estan tan abstrets en el que fan.  Esperarem....   és divertit d’anar-los contemplant.

05/02/2016