L'OLLA D'ALUMINI

Tema: ser un estri de cuina. Fer sevir el condicional.

L’olla fa estona que està bullint al foc, cansada i avorrida de tant fer el xup...xup... “aquesta dona no para de posar ingredients dins meu: que si ossos de porc,  que el tros de gallina, la carn, els cigrons, les patates, la col... i jo vinga bullir i bullir; quin suar més etern; i això dia per altre la mateixa cançó; sempre alguna classe d’escudella, n’estic ben farta.”

Si almenys hagués estat una paella,  em farien servir per fer un bon rostit i no hauria d’estar tantes hores amb el mateix rom, rom. El que m’agradaria poder ser, seria una paella gran d’aquelles una mica planes i que dins  meu podrien  fer-hi una bona paella d’arròs. Com ensumaria la flaire del peix. Les gambes i els escamarlans és regirarien i es barrejarien amb el sofregit; la costella de porc, ben torradeta els saludaria i junt amb el pollastre, els pèsols, les carxofes, muntarien una gran festassa, amb una bona  ballaruga, mentre s’anirien amalgamant tots junts amb l’arròs, mesclant-se  tots com en una gran orgia, fins acabar exhausts i cuits.

Ben mirat,  potser seria millor que hagués estat una paella mitjana, d’aquelles que si poden fregir tant patates, com un bon bistec. Com m’agradaria sentir el xauxinar de dos ous ferrats , tot cruixent al damunt. M’hauria d’haver revelat per ser olla; sobreeixint  i apagant el foc i... vesant  tot aquest caldo fastigós.

Si hagués... si hagués... si hagués estat una altra cosa; tot m’hauria agradat més que ser una trista olla d’alumini;  però em sembla  que cal conformar-se amb el que un és i no pensar tant en el que hauria sigut o hauria pogut ser.  També podria haver estat una caldera d’aquelles  de coure, que fan  servir per fer les matances o per fer el sabó;  uf! Això encara m’hauria agradat menys. Ben mirat ara ja m’he acostumat a l’oloreta de l’escudella, i al final quan hi neda la pilota o les mandonguilles et fan unes pessigolletes que no estan  gens malament i el resultat final es prou agradable.

 

Bé, com hauria dit la meva rebesàvia, l’olla de ferro; “qui no es conforma, és perquè no vol.”

03/03/2015/