UN MUR MOLT ALT

(Una muralla intenta erigir una frontera discernible entre el bé i el mal. Però la mateixa construcció genera una pregunta incomodíssima, a quina banda hi ha el bé?)

Era un gran  descampat a les afores del poble meitat prat i meitat pedregar, però a la gent li encantava  passejar per aquell paratge;  d’un dia per l’altre va aparèixer encerclat per un mur molt alt, una muralla que impedia el pas. “Què ha passat aquí?” –es preguntava la gent del poble. “D’on ha sortit  aquesta muralla?” “Com han pogut construir aquest mur tant de presa? On passejarem ara ? On prendrem el sol a l’hivern,?” –deien els més vellets. Tothom hi deia la seva;  “això és obra del maligne que vol mal al poble”.

El cert és que havien  tancat  una gran extensió de terreny, molt ràpid , amb una colla de obrers i maquines,  perquè ningú hi entrés . Dintre,  una  gran gentada  i maquinària  treballaven dia i nit.

Es va començar a dir que una gran multinacional havia comprat aquells terrenys per aixecar-hi un gran centre comercial, amb botigues restaurants i llocs d’oci. La muralla serviria tant  de protecció contra curiosos com contra les organitzacions  ecologistes i socials per evitar les protestes i manifestacions .

Mentre prenia forma el gran complex, la gent especulava; per uns seria un gran bé per aquell petit poblet, atrauria molta gent i hauria més vida; en canvi per d’altres, s’havien carregat l’atractiu del poble , la naturalesa verge, els espais verds i la tranquil·litat. També es carregarien el petit comerç local, que era molt actiu, amb els estiuejants i gent de caps de setmana, així com el turisme rural.

 

Una mateixa cosa, bona i dolenta, el bé i el mal, qui té la raó? On és el bé? El gran mur,  un cop el complex  va ser fet, va desaparèixer físicament, però va quedar com una imatge simbòlica en la ment de la gent d’allà.  Un mur, un punt que separava el capitalisme foll  de la gent normal que viu el dia a dia, els rics dels pobres. Als uns els beneficava als altres els perjudicava  Qui tenia raó?  De quina part estava el bé? Que dèbil i fina és la línia que separa el bé del mal, les coses bones de les dolentes.  El gran complex, els que en traurien  algun profit, tant socis, com treballadors o compradors,  per ells és el bé;  però pels qui ha portat  perjudicis  i a creat inconvenients i  greuges , allò és el mal. També hi ha altres persones que estan al punt mig, a la fina línia divisòria, entre una part i l’altre, segons el moment  i l’etapa de la vida que passen.

Cadascú té la seva raó, una opinió diferent sobre una mateixa cosa i atribueix el concepte de bé i de mal segons li va en l’afer i segons el temps i el lloc   que li ha tocat viure.

23/02/2015/