TRISTOS RECORDS DE INFANTESA

Grup d’aficionats a escriure relats.

Ciutat de Berga..

Situació obligada de sortir al relat:

RECORDS DE INFANTESA

La vida no li ha sigut fàcil al Joan, els seus pares l’han tractat sempre amb excessiva duresa. El pare sempre se’n burlava d’ell dient-li que era un poca-pena i que no faria mai res de bo. La mare, autoritària, esquerpa i dominant, mai el deixava fer res, l’acusava sempre de maldestre. Ara viu sol, pare i mare son morts.

Amb cinquanta anys està solter.  No pas per que no li agradin les dones, no. És apassionat i troba a faltar la companyia femenina.  L’educació rebuda i la solitud l’han fet insegur i tímid. No s’atreveix a dirigir-se a cap dona només que per formalitats de veí o comprador. Les dones passen pel seu costat ignorant-lo. No saben el cabdal d’afecte que té per donar, no saben les ànsies que té de fer feliç a una dona i ser correspost.

Ara està assegut en un banc del Passeig de la Pau a la ciutat de Berga; un gos petaner se li acosta i li ensuma les cames. És un gos de raça indefinida, és un gos lleig: una orella tallada pel mig, una pota guerxa, una cua mal tallada. Està brut i es veu clarament que està desnodrit.

Es dirigeix al ca i tot d’una tirada li diu:

– Hola quisso, saps?, t’assembles a la Dite era una gosseta com tu que tenia quan era petit la teníem al terrat de casa i no baixava mai al carrer i jo sempre li pujava més menjar del que li donava la meva mare i era un gos molt manyac i jo me l’estimava molt i saps per que?, per què era l’únic que em comprenia sí i era l’únic ser que mai m’ha estimat i sempre que em pegava el pare jo pujava al terrat i m’abraçava a ella i ella saps? ella m’estimava i  ella em llepava la cara i se m’acostava i ella era la coseta més dolça que he conegut mai i mai la oblidaré com et dius gosset saps que ets molt bonic? si ningú t’estima jo t’estimaré vine amb mi que seràs feliç –

L’escena ha estat presenciada per una persona que s’ha entendrit en sentir les seves paraules i tot i que és tímida com ell s’atreveix a dirigir-se-hi amb una veu riallera i amable.

 – ¡¡¡ Eiiiii que aquest gosset l’he vist jo primer !!! si el vols hauràs de passar per sobre del meu cadàver !!! –

Per un moment es creuen les mirades. Davant la intensitat de la mirada d’ell, ella als seus quaranta-nou anys encara es posa vermella.

***

– també t’agraden els gossos?... –

– jo no li pegaria mai a un gos i menys a un fillet meu, els meus pares mai m’han pegat  . . . –

– aixís a tu també t’agraden els escacs? oi que bé, vull dir que. . . –

– no se si podré, em sap greu deixar a la mare sola ella està malalta, però sempre em diu que he de sortir i distreure’m i . . . –

– no podem partir el gos per la meitat oi?. . .

. . . quin nom li posaries tu?. . . –

.